Dubto quin vestit dur aquesta nit, si el de lluentons o el negre, perquè m'han convidat a un «guateque». La invitació diu que és a la Casa Miret, un lloc que només li falta ser la seu dels plens municipals perquè, en aquell jardí, cada dia hi ha un «jardí» diferent.
Aquest diari va néixer fa 18 anys. Felicitats! Això de per molts anys, ara, amb pandèmia, una guerra, i la depressió del 29 que ens ve a sobre, ho haurem de fer servir amb prudència. Però desitjo que pugui tirar endavant sense oli de gira-sol, encara que la distribució l'hagin de fer nens cridant pel carrer «Extra! Extra!». No sé qui li va posar un nom tan rar a l'empresa, Tamediaxa, que jo quan vaig començar pensava, per error, que era taxidèrmia. De fet, sí que és veritat que a alguns d'allà dins els haurien de dissecar, jo el primer, perquè em queda poc per llançar la ploma. Que navegui un mitjà al Camp de Tarragona, és complicat. Tots els invents periodístics anteriors han durat menys que El Eco de la Provincia, que va morir abans del primer número perquè José Navarro s'hi va oposar. I qui era el tal Navarro? Un periodista carlista, com el nostre capità: l'Abelló, que ja li tocava jubilar-se, perquè si el mitjà n'ha fet 18, ell... (censurat). El Carles ha tirat endavant el negoci amb més idees que el professor Bacterio de la TIA, i ha superat més tempestes que Ballesteros. Ja que parlem de carlistes, el Magrané també es diu així i, amb el seu esforç i l'energia de la Silvia Jiménez, la directora, han hagut de superar més contrarellotges que l'Indurain. Al «guateque» Blake Edwards passa el bastó de comandament a Peter Sellers. Esperem que sigui «Just» i tiri endavant el «negoci» 18 anys «MÉS», quan jo escrigui tremolant de vell. De fet, ja tremolo cada dia quan l'envio. Felicitats, taxidermistes!