L'habitatge, dret constitucional

El sector de l'habitatge compta, des de principis de febrer, amb una nova llei. El text no ha estat exempt de polèmica i controvèrsia. L'actual Consell de Poder Judicial, per exemple, assegura que la nova legislació és imprecisa i genera un marc d'inseguretat jurídica en diversos aspectes. Aquesta opinió és compartida també per advocats, patronals, consultors, agents immobiliaris i alguns partits polítics que critiquen l'intervencionisme de la llei i l'ús de fórmules per a estabilitzar i regular el mercat immobiliari, que ja s'han utilitzat en altres països europeus, com Alemanya, sense resultats visibles.

Els principals canvis que ha introduït el nou text, sustentat pel pacte de govern entre el PSOE i Podemos, han estat els següents: 1. L'establiment de zones de mercat tensat, àrees on hi ha una alta demanda, cosa que fa disparar els preus del lloguer. Són zones on el preu mitjà del lloguer superi el 30% dels ingressos mitjans dels habitants de l'àrea en qüestió, sigui una localitat o només un barri i 2. Els pisos buits i en mans de grans tenidors, que són els propietaris de més de 10 finques urbanes o que la superfície construïda dels quals superi els 1.500 metres quadrats. Aquests hauran d'ajustar els preus dels arrendaments als establerts a l'índex de referència dels preus del lloguer, quan es tracti de zones tensades.

D'acord amb la nova llei, les promocions d'obra nova hauran de reservar un 30% d'habitatges destinats al parc públic i d'aquest 30%, la meitat anirà destinat al lloguer social. També es planifiquen incentius fiscals per als petits propietaris si abaixen el preu de l'arrendament. S'oferiran bonificacions en l'IRPF del 70% sobre el benefici net, en cas que es llogui per primer cop a joves o si es tracta d'un contracte amb millores o rehabilitació.

Amb aquest nou marc legal, la realitat és que el preu de venda d'habitatges de nova construcció a Tarragona ha pujat un 59,3% en el darrer any. Dels 2.470 €/m2, l'any 2020, hem passat als 3.120 €/m2, increment de més del 25%. Un altre aspecte a destacar és que la covid-19 ens indica que les principals tipologies demanades ara a Catalunya són: tres habitacions i un bany, el 40,9% i dos dormitoris i dos banys, el 18,2%. Els exteriors es valoren cada vegada més: el 53,4% de finques urbanes tenen piscina comunitària i el 48,5% disposen de zona enjardinada. L'any 2021 s'ha aturat les vendes d'immobles en pobles per l'estabilització del teletreball, la manca d'ofertes interessants i la disponibilitat de més habitatges urbans, arran de les defuncions de la covid.

Els compradors actuals prioritzen la qualitat de vida de l'entorn, conciliar la vida personal i la laboral, habitatges plurifamiliars propers a la costa. L'habitatge de segona mà a Tarragona és el 85,7% i els pisos venuts han estat 1.142, 1.023 i 1.920 els anys 2019, 2020 i 2021, respectivament. Tota l'obra nova actual gairebé es ven tota. Aquesta tendència alcista és similar a la que hi ha a Espanya, que l'any 2021 es van comercialitzar 565.582 habitatges, un 34,6% més que en 2020 i és la xifra més alta des de 2007. Déu-n'hi-do.

Tarragona té un Pla Local de l'Habitatge aprovat recentment, amb un full de ruta que contempla, entre altres coses, crear el Consell de l'Habitatge, per impulsar unes polítiques més participatives i transparents. S'estan realitzant avanços en aquest sentit. Des de l'estiu el Servei Municipal de l'Habitatge i Actuacions Urbanes (SMHAUSA) ha comprat setze pisos, en el qual ja hi ha llogaters.

L'habitatge sempre és un bé de primera necessitat per a totes les persones, tinguin el nivell de vida que tinguin. El món empresarial neix per crear riquesa, llocs de treball, progrés, però a vegades l'especulació ha estat la prioritat i en el sector dels promotors constructors hi ha hagut massa especuladors. La dècada dels anys 2020 vam viure una bombolla immobiliària especulativa brutal, deguda bàsicament al finançament expansiu i alegre existent. Ara les polítiques socials vers l'habitatge estan en l'agenda de molts governants, a nivells estatal, autonòmic i local. Vull recordar que l'habitatge és un dret constitucional de primer orde.