Els de Mercedes Benz m'han convocat per presentar un nou model elèctric a Brussel·les. El programa és senzill: anar a Barajas en AVE i agafar un charter amb tots els periodistes de motor d'Espanya. La cita és a un cèntric palau belga, on una parella et rep tocant el violoncel i un cambrer et dona una copa de Moët. En creuar un pas de vianants, a la porta del palau, he reconegut dins un cotxe el MH President Puigdemont, parlant pel rellotge! Era un Aston Martin amb matrícula acabada en 007, d'aquells que tenen bar al seient de darrere per prendre Martinis remoguts. Osti! Sí que els va bé això del Consell, he pensat. Darrere hi anava un 4x4, un Uaz Patriot, ocupat per tres homes amb ulleres negres i el cap cobert per aquells casquets de pell russos. Però no era l'única sorpresa del dia: uns metres més enllà m'ha semblat reconèixer el Gabriel Rufián -el príncep Tardà II-, que anava en bicicleta amb uns prismàtics al coll i una caçadora on es podia llegir brodat «I Love Santaco». M'he quedat mosca amb el tema i quan ens ha tocat provar el nou model de Mercedes pels carrers, en comptes de seguir la ruta prevista per l'organització, he tirat cap a Waterloo. Allà he vist els russos que viatjaven al tot-terreny. M'he acostat a ells com si fos un turista més. He quedat de pedra quan m'han parlat andalús. M'han recordat aquells majorals de les ramaderies de braus i m'he interessat per saber què feien allà tres homes dedicats a la cria de toros d'Ubrique. M'han dit amb aquella gràcia andalusa que «aquí, paisano, hay más cornadas que en Las Ventas por San Isidro y hay que proteger al señorito». I els he preguntat per què portaven aquell barret rus: «¡Coñe! Aquí hace mucha rasca. No s'ha dao cuenta de lo musho que s'ha enfriao el independentismo».