Tecnologia i legislació

Els avenços tecnològics que apareixen en el dia a dia, comporten canvis a tots els nivells, que en la majoria d'ocasions escapen a una regulació legal, el que suposa que la inseguretat jurídica i els riscos d'abusos i conductes contràries a la lògica, ens col·loquin en una situació complicada. Segurament és difícil poder donar respostes legals a moltes de les variables que podem veure en la pràctica i que poden condicionar el present i futur de molta gent, però crec que és necessari que els poders de torn s'afanyin a buscar formules possibles per fer front a uns avenços tecnològics que necessiten, de manera urgent, l'establiment de mesures legals mínimes.

L'exemple de les criptomonedes i totes les variables d'aquestes, és una referència obligada a tenir en compte davant una situació d'alegalitat evident, perquè afecta directament a moltes empreses i a consumidors que es troben mancats d'unes garanties legals davant la inexistència de normativa al respecte. Podem deixar de costat el tema i pensar que, en el seu moment, ja donarem la cobertura jurídica, però no oblidem que avui el «món de les criptomonedes» és una realitat consolidada en el món interdependent que ens ha tocat viure. A efectes pràctics, no crec que la sortida fàcil de pensar que ja es buscarà la fórmula de control, sigui viable, perquè en el món que refereixo, la realitat supera la ficció, i així, països de referència com el Japó i Mèxic, ja permeten les transaccions econòmiques amb aquest producte, i altres països, amb pes econòmic important com Sudàfrica, estan legislant i regulant el tema, sense descartar països com Argentina, Brasil, Colòmbia, que ja anuncien els treballs legislatius al respecte. A Europa el tema tampoc és aparcat, perquè Alemanya s'obre a l'ús de les criptomònades, impulsant les tecnologies noves que les fa possible; i la mateixa Suïssa ja disposa de la legislació al respecte, buscant que moltes empreses d'aquest sector busquin la seva ubicació al país de referència.

Espanya no es pot quedar enrere d'aquesta evidència global, quan existeix el principi de llibertat de moviments dels capitals que són lliures d'establir-se on considerem, això suposarà que moltes empreses i ciutadans podrien optar per aquestes vies, més aviat que tard. És cert que, tant el Banc d'Espanya, com la Comissió Nacional del Mercat de Valors, s'han posicionat en el debat fent-se sentir a l'hora d'exigir transparència i rigor, remarcant que el tema criptomonedes és un producte d'inversió d'alt risc, amb poca supervisió per part d'organismes fiables, però serà necessari començar a avançar en regulació específica que valori totes les variables del tema.

Tampoc es pot oblidar el que suposa, en si mateix, pels consumidors del producte, en el cas de discrepàncies i, certament, aquí ens trobem en un forat legal que s'hauria de cobrir de manera urgent, si volem donar cobertura a una realitat objectiva a la qual una part de la ciutadania vol optar.

Estem davant d'un model econòmic canviant que supera la realitat de moltes legislacions nacionals, i el que és més greu, deixa sense suport a moltes empreses i ciutadans que es poden veure afectats, a curt i mitjà termini; per altra banda, no crec que la solució sigui solament els anuncis negatius de la viabilitat del producte financer en si mateix, sinó que es fa necessari un compromís global que concreti uns mínims que puguin ser acollits pels diferents països. És evident, tornant a la meva primera reflexió, que no podem deixar de costat els avenços tecnològics sense donar-los cobertura legal, però si no es fa el que toca, l'exemple de les criptomonedes només és un primer pas cap a una manca de regulació formal, que obra pas a una «selva tecnològica financera» que pot ser devastadora i on, com sempre, seran els més dèbils els primers sacrificats.