Cultura financera. Gestionar els diners

Hi haurà, ja hi és, un abans i un després de la pandèmia, que ha fet canviar el xip respecte a molts dels nostres hàbits quotidians. La nostra manera de viure, entendre com vivim i com ha de ser la nostra vida. La covid-19 ha fet que la població sigui més conscient sobre la necessitat de saber manotejar les seves finances i es mostri més preocupada pel seu benestar econòmic. Les enquestes demostren, malgrat tot, que el nivell d'educació financera continua sent insuficient. Ara que es qüestiona la filosofia, com a assignatura reglada, comprovo que darrerament els programes escolars estan canviant, el qual em sembla correcte sempre que no es perdin les quatre coses fonamentals, per un costat, i tot s'adapti el millor possible a les necessitats del món laboral, per un altre. Amb els Cicles Formatius oferts actualment, ja es treballa amb la línia de formar professionals amb les especialitats que demanda la societat.

Un estudi del Observatorio del Ahorro Familiar (OAF) de la Mutualidad Abogacía y Fundación IE n'informa que en el 44% de les famílies hi ha manca dels coneixements econòmics i financers bàsics per gestionar una llar. S'ignoren conceptes fonamentals com inflació, pressupost, estalvi i tipus d'interès. Aquest percentatge es dispara fins al 90% de la població quan es tracta del desconeixement vers els sistemes d'inversió necessaris per gestionar els estalvis. Un informe de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), publicat l'abril de 2021 ja alertava sobre el baix nivell d'alfabetització financera, puntuant una sis sobre deu. Aquesta anàlisi retratava una realitat desigual marcada per paràmetres com l'edat, el gènere i el poder adquisitiu, La confiança també és un element a considerar, el saber o no saber. L'OAF manifesta que 8 de cada 10 famílies, que saben de finances, assoleixen estalviar per assegurar-se un benestar econòmic. S'estima que el 75% de la població espanyola es preocupa vers la inflació que patim i de les conseqüències que pot significar en l'economia domèstica. Així mateix, gairebé el 60% dels enquestats senten inquietud davant la possibilitat que les seves finances quedin afectades per les restriccions viscudes.

La realitat és que 4 de cada 10 espanyols ha empitjorat la seva economia a causa de la pandèmia. Més de la meitat no ha experimentat cap alteració econòmica i un 8% declara inclús que ha millorat les seves finances. Aquest segment poblacional ha millorat la seva cultura financera, gràcies a la crisi sanitària i amb la reducció de consum ha incrementat l'estalvi. La formació amb els números casolans és important, per a ser els protagonistes de les nostres pròpies decisions, els defensors dels nostres propis interessos i poder elegir amb responsabilitat i llibertat.

El darrer informe PISA indica que els alumnes de 15 anys estan per sota de la mitjana europea dels països de l'OCDE, destacant els alumnes d'Estònia, Finlàndia i el Canadà. L'actual currículum escolar inclou algunes assignatures, com, per exemple, una optativa d'Economia, en quart d'ESO i en Batxillerat, a la que hem d'afegir, també l'assignatura d'Emprenedoria. Des de l'Institut d'Estudis Financers (IEF) s'aconsella que ja des de primària i de forma universal, s'ajudi al fet que els alumnes creixin amb una relació sana amb els diners. Em consta que actualment més de 20.000 alumnes cada any, repartits en quasi 500 centres gaudeixen de tallers d'educació financera, tributària i asseguradora. Està comprovat que els gestors de pimes, que disposaven de més coneixements financers, van poder gestionar millor la crisi sanitària.