Aquests dies, les xarxes anaven plenes de fotos de l'Arc de Sant Martí, perquè després del que ens està caient, també ha plogut. Acostumem a dir allò de l'estiuet de Sant Martí o que a cada porc li arriba el seu Sant Martí. Però si el CEO fes una enquesta al carrer, com la de fireta sobre l'independentisme de fa uns dies, cap dels que han penjat les imatges sabria explicar per què no li diem Arc Iris. No, no és per un tema d'homofòbia. Tampoc sabrien qui és Sant M punt. Però no patiu que per a això estem els experts: per fer-vos saber la veritat de la història. Què? Sí, l'expert soc jo, què passa?
El pare de San Martín de Tours era un militar de l'exèrcit romà que havia passat algun temps a Tarragona. No s'hi va voler empadronar mai perquè els tributs de la ciutat eren carets. Per sort això ha canviat i ara ja no són carets, són cars. També perquè no volia que els seus sestercis anessin a projectes catastròfics com l'estacionament de quadrigues intel·ligent que van construir a un estadi del Temple d'August. En aquells anys vivia amb la seva dona a Pavia, on el petit Martí, amb 17 anys ja era militar, com el preparao. No sabem si va ser voluntari o si el pare li va fotre un clatellot i li va posar l'uniforme (en ambdós casos). Al segle IV no es coneixia gaire això de la intel·ligència emocional ni la psicoanàlisi lacaniana. Explica la llegenda que Martí va trobar un indigent al Portal del Roser, a la muralla que donava accés al Fòrum Provincial. Era un periodista a qui pagaven poc pels seus articles. I veient que tenia fred, li va donar uns sestercis. Llavors l'indigent va veure que eren vint euros i va dir «això m'ho passo jo per l'Arc del Triomf». I d'aquí la tradició de l'Arc de Sant Martí... Bé, crec que m'he perdut una mica, però més o menys era així.