Tribuna
A l'engròs els prodigis que no sabem
Exregidor de Cultura i Patrimoni a Tarragona
A casa al meu despatxet tinc una taula amb un ordinador rodejada d'un niu de prestatges, de llibres i arxius. És a dir un desastre desordenat però controlat. Soc dels que guardo tota paperassa. Abans-d'ahir en una carpeta de l'any 1967, barrejat entre factures aparegué una quartilla, un escrit amb llapis amb la meva lletra, com sempre he fet amb qualsevol dada, vaig apuntar-ho per si de cas i deia: «En las cercanías de Tarragona a última hora de la tarde, cruzo por el horizonto un gran aerolito. (1933) El dia 23 se vió por la parte N. Y hacia la altura del polo, como una luna semi triangular que caminava hacia el E. e iba decreciendo. Su velocidad aparente era la de las estrellas fugaces. Su luz aparecia blanca o ligeramente azulada».
I més avall: «Meteoritos caidos en Tarragona: Nulles dia 5-11- 1851 = peso 7.862 gramos./ Cañellas 14-5-1861= 500 gr./Valls 1855 gr.» Això no deia si venia del diari.
Recordo que llavors, vivint el cel i les mels del matrimoni la meva idea llisa i senzilla de l'univers, més aviat històricament, la veia lligada a la humanitat i als primers temps. Sense voler em feia pensar en aquell Galileu que quasi li costa la vida per assegurar que el món no era el centre de l'univers, sinó més aviat un pusil·lànime planeta que gira contínuament al voltant del sol. Després a estones vaig interessar-me per les grans coses de l'espai. I vaig entendre, entre d'altres, que el sol era una petita estrella que ens donava vida, però essent una més dels milions que caminen per l'univers. Però de cop i volta el 2014 la tele donà la sorprenent notícia del descobriment força interessant fora de la nostra galàxia, una estrella de dimensions 1.300 superiors al nostre sol. Ho heu sentit? Pensí, quants i com deuen ser els seus planetes, de quina grandària, i de bell antuvi adonar-me a l'engròs els prodigis que no sabem. Bromejant pensava que a l'univers només som com un mosquit que envolta la llum d'aquest solet.
El temps abundant de jubilat que ja no té feina, em portà a inclinar-me més per tot el referent a l'espai, història, present i futur. Va donar-me un miquel descobrir, que els historiadors constaten cap al segle XV de la nostra era, que la gent en veure grans cometes els culpaven de les malalties epidèmiques. I apa noi, de sobte em trobo que Cristòfor Colom en un dels seus viatges deixà escrit com un vaixell que amb molta llum sortia del mar i va elevar-se cap al cel, això no era un cometa. De tant en tant, en alguns quadres del renaixement veia al cel platerets voladors. Per exemple, la pintura de l'any 1710 representant el bateig de Jesús al cel n'hi ha un. Pensava allò de sacsegeu-ho abans d'usar, o sigui esbrinaré més. Al temps calia veure alguns programes de TV, canal Història i algun altre, molts dies venien plens d'artefactes voladors i de la possibilitat que hi hagi éssers extraterrestres que ens han visitat. Encara treuen històries de casos de persones que han vist els platerets voladors, pilots militars que si han topat, surten unes fotos petites i borroses on els mostren en forma de triangles. Són programes interessants, però és curiós, no hi ha cap prova, ni fotografia clara, tot són suposicions i possibilitats. Sembla mentida, això no obstant del segle passat no vaig veure cap demostració real. Ningú tenia a mà la càmera fotogràfica?
D'altra banda, crec que poques persones neguen l'existència de sistemes planetaris amb possibilitat de ser habitats i amb tecnologia superior a la nostra. Remenant realitats –que explicaré amb la senzillesa d'anar per casa– cal dir que la nostra terra té com uns 4.000 milions d'anys i a l'univers existeixen planetes amb una antiguitat de 100.000 milions. De tants milions i xifres que em maregen només el nostre món és l'únic amb vida? Solament a la nostra galàxia, o sigui com un barri situat en un raconet de l'univers, he llegit que hi poden haver com uns tres-cents planetes similars al nostre amb característiques semblants que poden gaudir de vida, ser habitats mils d'anys abans que nosaltres i posseïdors d'una capacitat tècnica que els permeti volar d'un planeta a l'altre en uns dies. Pel que fa als extraterrestres estranys, cal parar esment que al capdavall no han de ser com nosaltres –que ja tenim les nostres rareses, cal un cop d'ull per adonar-se que som els únics animals mamífers que en ser adults continuem bevent llet– segur que estaran lligats a la gravetat més o menys potent del seu planeta i tenir més cames, caminar de quatre potes o bé passejar enlairant-se.
Per acabar amb el tema i justificar el que crec, encetaré la meva traca final: al meu entendre afirmo que els extraterrestres van visitar-nos fa milers d'anys. Ho vaig entendre en veure amb detall el reportatge d'unes restes d'obra en pedra granítica, la més dura, quantificades d'una antigor de gairebé deu mil anys. Un treball de tanta exactitud i finesa, amb perforacions i girs impossibles per aquells temps que no s'havia descobert el ferro, o sigui quefer irrealitzable picant una pedra amb l'altra. Ho justifico per la meva experiència i coneixements d'haver treballat cinquanta anys a la construcció. Aquella obra només es podia aconseguir mitjançant un làser, –aparell inventat el segle passat, que fa un raig molt potent i treballa materials molt durs– i és clar, sols i cap que fou realitzat per extraterrestres. Imagino que aquella gent els rebrien com a deus que baixen del cel. Ara dic que aquells deus o àngels ja eren posseïdors de tecnologia molt més avançada que la nostra.
Per tot això, estic segur que l'«aerolito» que es va veure al cel de Tarragona l'any 1933, triangular, que no el seguia una cua de foc, i amb velocitat suficient lenta per determinar la seva forma, era una nau provinent de l'espai. Els aliens tripulants podrien provenir d'un planeta llunyà. O bé, astronauta europeu que en l'any 2090 viatjarà a les estrelles i retornava al nostre passat republicà, utilitzant la teoria de l'espai-temps, per a esbrinar, qui sap, si ja havíem iniciat la guerra civil de 1936. Amic lector, potser pensareu que em falta un bull. Però caram!, ves per on, oi que és interessant?