El contraatac

«És un contraatac». Molta gent no ho sap, però quan va començar la Segona Guerra Mundial Hitler va justificar la seva invasió a Polònia afirmant que era un «contraatac». Segons ell havien estat els polonesos els que havien atacat Alemanya. La nit abans de la invasió els nazis van inventar-se un suposat atac polonès a una emissora de ràdio local. Van utilitzar presoners de camps de concentració, els van assassinar i els van abandonar vestits amb uniformes de l'exèrcit polonès. Amb un cinisme invencible. Aquest incident va ser la justificació del «contraatac». La propaganda de Goebbels, per la seva banda, feia setmanes que atiava una presumpta «salvatge repressió de la minoria alemanya a Polònia.» Els discursos d'odi també es construeixen, s'han de nodrir i s'han d'alimentar. Ningú neix amb odi, també s'aprèn a odiar. Mentides (avui dia anomenades fake news), discursos d'odi i demonització del considerat «altre». Aquesta és la fórmula que porta a la guerra i a les agressions. I la manipulació dels conceptes i de les paraules...

Ara estem vivint una realitat lamentable amb l'atac de Putin contra el poble ucraïnès. Els mitjans de propaganda russos no parlen de guerra sinó «d'acció militar especial.» El mateix Putin assegura que«s'ha vist obligat» a actuar per «l'agressió d'Ucraïna a la minoria russa del Donbass.» Tots els elements de la tragèdia estan presents: un suposat «dret a l'autodeterminació” de les regions amb majoria russa, declaracions unilaterals d'independència al marge de la constitució ucraïnesa i del dret internacional, crides a una «intervenció internacional» (en aquest cas Rússia), i proclames a exercir «el control del territori.» I aquí van començar els trets, i les bombes i els morts.

La societat tarragonina, com sempre, ha reaccionat amb una dignitat invencible davant d'aquesta crisi. Omplint de queviures els centres de recollida de menjar per als refugiats de la guerra i oferint-se per acollir les famílies desplaçades. Sou exemplars i inspiradors, de debò.

Una lliçó hem d'aprendre tots plegats d'aquest drama. I és la importància de mantenir -sempre– el diàleg i el respecte en relació amb els que pensen diferent. Es pot discrepar (només faltaria), discutir –fins i tot amb passió–, i interpel·lar-se però sense perdre mai les formes, ni el respecte. I això serveix per Catalunya, pel conjunt d'Espanya i també per Tarragona.

Hem de deixar enrere definitivament els missatges d'odi i els fronts excloents. Res de bo pot sortir d'una societat que es divideix, es polaritza i que alimenta els missatges del tipus «amb tu no.» Tarragona només ha avançat quan els tarragonins i tarragonines ens hem posat d'acord, sobretot, entorn d'un projecte de progrés social per a tothom. Sense exclusions. Dividits i barallats perdem, i perdrem sempre.

Vull predicar amb l'exemple i, per tant, manifestar el meu respecte pels regidors tarragonins tant de la dreta com del nacionalisme identitari. Debatem el que sigui necessari, sí, però unim-nos altre cop entorn d'uns objectius de benestar social. Que mai més, repeteixo mai més, un català li digui a un altre català «tu no ets català» senzillament perquè no pensa com ell.

El moment és difícil, ni vull ocultar-ho ni treure-li importància. Sé de les dificultats que teniu a peu de carrer, amb l'augment dels preus dels productes bàsics. Però sense restar gravetat a la situació que estem patint estic absolutament convençut de què ens en sortirem. Tarragona necessita recuperar l'embranzida que ha escrit les millors pàgines de la nostra història. Això no obstant, per aconseguir-ho serà essencial que tornem a reconèixer-nos com al que som, com a germans. Podem discutir el que sigui, és clar, però estem obligats a sumar des de la diferència. Em nego a considerar a qualsevol tarragoní o tarragonina com a quelcom aliè. Els reptes que tenim al davant són massa importants per a perdre el temps amb batalletes de campanar o amb guerres de símbols identitaris (els que siguin). Som un sol poble, i aquesta divisa del catalanisme social de tota vida, és la que ha de recuperar el debat polític constructiu i en positiu, i deixar enrere definitivament els discursos d'odi i el fangar dels insults i de les desqualificacions. I si ho aconseguim tots i totes en sortirem guanyant.