Quan he vist que el guapo més progressista del món ha deixat amb el cul a l'aire el Sàhara he sortit de casa emprenyat i he anat a tocar ferro. Mirant el mar, se m'ha posat al costat un senyor amb una bufanda blanca, un bastó i les ulleres de Calvo Sotelo. Em sonava... «És vostè el Francisco Umbral? Doncs si ha vingut a parlar del seu llibre, no cal, ja li parlo jo dels meus a veure si els de La Capona i l'Adserà es posen contents.» «Você é um idiota, eu souVinicius De Moraes». Li he demanat perdó, però com que se semblaven tant...
El cantant brasiler, que va ser perseguit políticament, m'ha advertit que és important que vagi apuntant a una llibreteta: autònoms, electricitat, gas, Llei Mordassa, preu dels combustibles... i que -com faig a la URV- una setmaneta abans d'anar a les urnes, tregui «els apunts». «Vinicius, ja no sé a qui votar. Perquè soc d'esquerres, però no reconec això en els qui manen». El poeta m'ha explicat un conte: resulta que un caçador es casa -sense escopeta- amb la seva parella, que és animalista. O, millor, un home molt vergonyós i que la té molt gran -la moral- festeja amb una nudista. Per força han de pactar per tenir una vida que no sigui una guerra continua. «Isso é o que acontece na política». O sigui, que el Pedro Sánchez la té gran i vol demostrar-ho, però la vicepresidenta és vegetariana... El Vinicius ha marxat emprenyat: «Vai-te foder!», ha cridat. M'he quedat allà, mirant el mar. No sé per què avui se m'enganxaven tots els pesats, m'ha vingut el Pere Gimferrer, l'escriptor, i he recordat que no havia recordat que havia de recordar que ahir era la presentació de l'últim llibre de l'Aritzeta. «És que, Pere, hi tants actes que al final no arribes...». «Perdone, no me hable en catalán, soy Francisco Umbral».