Desitjos i realitat

Crec que estem «mal acostumats» respecte al que esperem de les coses que ens envolten, perquè repetidament creiem en positiu, que tot té solució, i el que és més evident, en cap cas valorem la possibilitat que tot surti de manera diferent com la que havien previst. Segurament el fàcil és tenir «fe» respecte de la resolució dels problemes, sense portar a terme una mínima valoració de les circumstàncies i variables, influenciats per un «món mediàtic» que pot, arribat el cas, manipular, fins i tot, les nostres «esperances».

Molts són els exemples del que esmento, que veiem en el nostre dia a dia, així, el tema candent de la guerra a Ucraïna, és un punt emblemàtic, on se'ns diu que tot se solucionarà a curt termini, que les sancions econòmiques tindran resultats, que els equilibris internacionals faran la seva feina, etc., però la realitat s'imposa al que voldríem, i tenim milers de morts, despesa bèl·lica incalculable i una perspectiva de futur que ens condicionarà molt més del que ja s'anuncia en referències que només fa unes setmanes consideraven intocables; també la referència a casa nostra del desig “independentista”, és cada cop més posat en dubte raonable, per una normalitat que s'assenta i deix aparcades idees que, en el seu moment, van conquerir consensos importants, i avui només formen part d'una memòria. La realitat és que les alternatives de futur en cap cas passen per “on es va vendre”, i així, ara ja som més a prop de solucions tripartites presents en el seu moment, i que sembla comencen a fer-se realitat en el coneixement ciutadà, com resposta a un model que no ha tingut els resultats esperats, quan el que es vol és una recuperació de tranquil·litat i normalitat, actualment allunyades del fet quotidià.

Pel que fa al referent sanitari, la cosa tampoc és diferent, i així, malgrat els esforços fets, el tema, si bé ha deixat de ser notícia de primera plana, continua instal·lat en la nostra salut, segons l'esment respecte als seus especialistes mediàtics, és evident que la cosa no ha tornat a ser com en el zenit de la pandèmia, però el cert és que les noves globals, avui descafeïnades, no suposen un optimisme il·luminat i sí moltes prevencions davant discursos interessats.

Si baixem a la situació econòmica, l'escalada de preus de la que gaudim des de fa moltes setmanes, és una evidència que ha vingut per quedar-se, i encara que no agradi a ningú, els missatges oficials, ens diguin que serà temporal, la realitat objectiva és repetitiva i els paràmetres a valorar ens col·locaran, per bastant temps, en un model econòmic, on paraules que podríem pensar caducades com la inflació, tornaran a convertir-se en actualitat estel·lar, en tots els seus vessants, que influirà en el nostre «model d'Estat de Benestar» més del que, encara avui, puguem creure.

Aquí la incidència en el pressupostos públics serà, també, important, amb increments de partides com les de defensa, que suposaran retreure a altres variables dels números públics, sense oblidar el marc d'«estat de malestar» que s'assentarà sobre la nostra comunitat de manera definitiva.

Per acabar, també les lluites govern-oposició tindran les seves noves variables, amb discursos que ens aproparan més del que puguem entreveure, a missatges de necessitat de «grans coalicions» com resposta, amb ampli suport, a tot el que s'haurà d'endegar; no crec que tardem gaire a veure els indicatius del que esmento, com una fórmula de previsió, a llarg termini, amb referències a altres fórmules vigents amb balanços positius a Europa.

En definitiva, el que és indiscutible és que una cosa és el que desitgem i altre, ben diferent, és el que es converteix en realitat, subjecte a arguments, moltes vegades desconeguts o subjectius, a un marc global, on els equilibris mundials exigiran consolidar posicionaments permanents per poder subsistir en un marc que, en tot cas, i com passa, està en permanent reconstrucció.

Conèixer els per què de tot, segurament se'ns escapa, però el que no té escapatòria és que succeirà, per molt que el nostre desig vagi per altres direccions, i les nostres legítimes conclusions no lliguin amb la nova dinàmica de condicionaments aliens, informació esbiaixada i interessos ocults, i es convertirà en una evidència a la qual ens acostumarem, més aviat del que voldríem.