Vaig preguntar a la meva àvia Maria Josefa per l'origen del seu estrany cognom: Copero. Dic estrany perquè, per a mi, qualsevol que no es digui Rodríguez ja és extraterrestre. Jo pensava que això del Copero venia d'algun merengue del passat. Ella contestava, tota orgullosa, que havia nascut el 1892 i que aquest cognom corresponia als servents de vi del rei Fernando VII. Ja era gran i el tema dels segles no el portava bé. Afegia, apuntant-me a la cara amb el Rosari, que, algun dia, una important fortuna arribaria a les meves butxaques. I, efectivament, vaig rebre Fortuna, concretament un paquet de tabac que em va donar la màquina expenedora d'un bar.
He vist a TV3 un programa nou on se't presenta a casa el Roger Coma, un actor que sortia a la sèrie Porca misèria, i et diu que t'ha trobat una herència i que sortiràs de la misèria, sigui porca o no. Seria fascinant si no estigués estudiant a la facultat l'assignatura de Successions, una de les més boniques i útils si vols perdre la vista davant uns apunts. La llei ve del Dret Romà, que es noti que vam ser la seu olímpica de l'imperi d'Occident! Ei, amb el mèrit de què llavors no estava pel mig el Lambán. Com? Ah, que el que es va ficar pel mig va ser el Fernando II d'Aragó? Hi ha dues coses que no entenc d'aquest programa: la primera, que es paguin drets per una idea així. No tenim ningú aquí per pensar formats atractius? L'altra cosa que em sorprèn és que quan li diuen al beneficiari que li ha tocat un pis –pagat i sense okupes– i posa la mateixa cara que li hagués caigut el mòbil. Digueu-me a mi que he heretat un pis a Barcelona d'una tieta soltera i les festes gitanes seran aniversaris de nens del McDonald's al meu costat. Parlant d'herències, Franco va deixar un llegat... ui, se m'ha acabat l'espai. Fins demà!