Te aves batxaló («Que siguis feliç!» en caló)

«Què passa, que els gitanos no són persones?», em van etzibar Mixeta i les seves companyes quan, ahir, vaig arribar a casa. Sorprès, vaig preguntar a què venia aquella pregunta i, per resposta, em van mostrar la pantalla de l'ordinador, on es podia llegir una carta que Juan de Dios Ramírez-Heredia Montoya, periodista i advocat, president de la Unió Romaní espanyola, ha adreçat al letó Normunds Rudevics, president de la Unió Romaní Internacional. De comú acord, vàrem aparcar el tema que havíem previst per avui i, apel·lant a la humanitat que sempre ha caracteritzat Diari Més, el substituïm per la transcripció de l'esmentada carta. Diu així: «Mitjançant aquestes línies vull reclamar la teva atenció a propòsit de la dramàtica situació per la qual estan travessant bona part dels nostres germans Romà (gitanos) a Ucraïna. Vull suposar que, per raons de proximitat i veïnatge, des del teu país, tindràs un coneixement prou clar del patiment i la persecució a què estan sent sotmesos, per uns i altres, els gairebé 400.000 gitanos i gitanes que poblen el país. Fins a mi, des d'aquesta llunyana Espanya, arriben notícies tan alarmants de la persecució i el tracte inhumà que pateixen les famílies gitanes, que em veig obligat a demanar la teva intervenció personal per tal de mobilitzar totes les forces que estiguin al teu abast per posar fi a tanta barbàrie. Les imatges que arriben fins a nosaltres són d'un realisme tan lacerant que obliguen a no perdre ni un minut a denunciar-les i demanar la condemna dels causants dels atropellaments.

Han hagut de passar molts anys des que acabés la Segona Guerra Mundial perquè la humanitat tingués consciència que l'extermini nazi als camps de la mort centreeuropeus és un reflex de què està patint la nostra gent a la frontera ucraïnesa.

Sóc conscient que Ucraïna és un país en guerra i que tant la policia com l'exèrcit estan ocupats per defensar-se de l'exèrcit invasor. Però a Ucraïna, estimat Normund, hi ha un racisme cruel i històric contra la nostra gent. Els ultranacionalistes ucraïnesos són nazis. Segurament tu ho saps millor que jo. La història recent així ho demostra. A la nostra memòria hi ha les escenes de violència extrema duta a terme contra la nostra comunitat, l'any 2018, quan membres de les Brigades Nacionals van destruir les tendes de campanya en un campament de romanís al parc Holosiivskyi. Els membres de l'organització van arribar a l'assentament amb destrals i martells, quan els mateixos gitanos, espantats, estaven abandonant el lloc. Ho van destruir tot.

Alguns mitjans de comunicació europeus estan difonent unes imatges impensables en els temps que corren. Un grup de gitanos i gitanes intentaven escapar de Kíev dies passats, però en arribar a Leòpolis, la ciutat que és una joia d'història i cultura mundial, van ser capturats per un grup de racistes –algunes informacions diuen que també hi van intervenir militars ucraïnesos– i els van lligar als pals per humiliar-los. T'adjunto algunes fotografies. Segons sembla, aquestes accions no són casualitat. Els nacionalistes ucraïnesos ja les feien contra la població durant la II Guerra Mundial seguint una antiga tradició nazi dels racistes ucraïnesos. Amnistia Internacional Ucraïna va manifestar al seu dia que els atacs contra les comunitats romaneses donen testimoni de la naturalesa sistèmica de la vergonya i la total impunitat dels atacants. La defensora del poble, Lyudmila Denisova, va assenyalar que aquesta situació mostra signes clars de discriminació per motius de nacionalitat i incitació a l'odi contra la minoria nacional romaní.

En conseqüència amb el que he exposat, et demano que ordenis una investigació la més precisa que es pugui sobre les circumstàncies que fan impossible la vida dels nostres germans a Ucraïna. I que instís al Presídium de la Unió Romaní Internacional (IRU, per les sigles en anglès) que cadascun dels seus membres, als seus respectius països, desenvolupin totes les accions polítiques, diplomàtiques i d'ajuda humanitària ajudin a millorar les condicions de vida dels qui ho han perdut tot. T'anuncio igualment que, per la meva condició de vicepresident, responsable d'Afers Exteriors de la nostra organització Internacional, reclamaré la protecció de les famílies gitanes ucraïneses tant dels governs enfrontats com de les autoritats de la Unió Europea i del secretari general de les Nacions Unides».

Esgarrifós, oi? On són, en aquest cas, els defensors dels drets humans? Hauríem de pensar que a les guerres no hi ha bons i dolents, sinó víctimes i victimaris. Quina mena de bèstia som els humans? Un gat no ho faria el que hem llegit i, si voleu comprovar-ho, adopteu un mixo/a dels que acullen a Vallsgat (adopcionvg@gmail.com). Ens ho agraireu.