Sent un jove periodista, vaig trobar estrany que, anés on anés, hi havia un alcalde o un regidor imputat. Jo era un nen quan vaig sortir de Jerez, on l'alcalde Pacheco ja estava imputat. Anys després vaig viure a Reus amb un alcalde imputat, vaig anar a viure a Tarragona, on hi havia un conseller local al local dels jutges. Després vaig anar a parar a L'Hospitalet de Llobregat, amb alcaldessa investigada, a Cornellà amb tinent d'alcalde detingut. Allà on anés sempre hi havia un polític als «papers». I això ens ha de fer pensar: és impossible que tots els municipis d'Espanya estiguin plens de xoriços. Habitualment coincideix que a l'oposició hi ha allò que la gran Rocío Jurado va fer popular: «dehtructores!». A Maspalomas, vaig estar a punt de casar-me amb el Cardoso, regidor a l'oposició, per que estava tot el dia damunt de mi denunciant que si l'alcalde feia això o feia allò. A La Línia, igual, que si pliques obertes, que si terres cavades (i no per un pagès) o movien més plànols que l'Eiffel. Cap dels que he mencionat han acabat a presó i ells no tenien Inipros, tenien un autobús elèctric ple de merda. Potser el «tema» està en «altres llocs» i no ho volem veure. Mireu aquesta notícia d'El País el 1990: «El Supremo otorga a los descendientes del conde la gestión de las playas de San Bartolomé». Reconeixien uns certs drets de propietat sobre una platja pública! Pau, em demano la Llarga!
Soc independentista, i ho sabeu, i crític amb els del 155 i la mare que els va parir, però no odio ni a Ballesteros, ni a la Floria. I us diré la veritat, quan llegeixo titulars sobre la instrucció d'un d'aquests casos sempre penso: «Quin teatre!». Està clar que jo no era de jove la periodista Letizia Ortiz i, per això, no m'agrada la pena de Telediario.