7 d'abril, Dia Mundial de la Salut

«El 1948, la Primera Assemblea Mundial de la Salut va proposar que s'establís un Dia Mundial de la Salut per commemorar la fundació de l'Organització Mundial de la Salut. Enmig d'una pandèmia, d'un planeta contaminat, d'un augment de malalties com el càncer, l'asma i les cardiopaties, l'OMS aprofitarà la celebració del Dia Mundial de la Salut 2022 per cridar l'atenció del món sobre les mesures urgents necessiten per mantenir la salut dels éssers humans i del planeta i incentivar un canvi perquè les societats es preocupin del benestar». Això diu, textualment, la pàgina de l'OMS.

Els «dies mundials» que declaren l'Organització de les Nacions Unides ja fa temps que han cobert cada dia del calendari. Fins i tot el 29 de febrer dels anys de traspàs és el dia Mundial de les malalties rares. Bastants dies són assignats a malalties i patiments per recordar-nos a tots plegats els drames de molts entrebancs de la salut individual i col·lectiva.

Fa, doncs, temps que la major part dels humans considera que la salut és un bé a preservar i promoure, un dret de tots i cada un dels habitants del planeta que cal mantenir esmerçant els recursos que calgui.

Hi ha algunes dificultats en trobar un bon acord sobre què és la salut. També el 1948 l'OMS va trobar una definició benèfica dient que la salut és allò que permet el benestar físic, mental i social de la gent. Això es va acordar a un lloc que es deia Alma-Ata, a l'antiga Unió Soviètica.

L'URSS ja no existeix, i gairebé ningú se'n recorda d'on era. Es diu Almaty i està al mig d'Àsia, al Kazakhstan.

Hi ha discrepàncies al voltant de com s'han d'administrar els recursos. En termes simples, això, com es paga?

Des del segle passat que ens ha quedat clar que la salut col·lectiva es finança amb diners públics; els estats són els responsables de la que, en termes acadèmics, es coneix com a Salut Pública. En termes més casolans, la Sanitat. La salut individual i la seva provisió, l'assistència sanitària ja no queda tan clar. Molts països, rics i pobres, capitalistes o no, consideren l'assistència sanitària individual com una qüestió també individual, i la seva provisió queda lligada als recursos personals de cada individu o família.

El que passa amb la salut és que, com deia la meva mare de la carn al mercat, hi ha de bona però cara. Hi ha de més barata, però ja no és tan bona. Acaba resultant que la salut de cadascú depèn més de la seva targeta de crèdit que de la seva targeta sanitària. I això s'allunya de la justícia, de la igualtat i de la solidaritat davant de l'infortuni de la pèrdua de salut. I també fa que alguns facin de l'assistència sanitària un negoci. Un gran negoci lucratiu quan té de potencials clients a tota la població.

Aquí tenim un sistema sanitari prou satisfactori. L'assistència sanitària es finança amb diners públics, dels impostos. És cara, però bona. Altres opcions són medicines alternatives. Per cert, també cares.

Tenim un dia per a reivindicar el dret a la salut i, conseqüentment, a l'assistència. De provisió pública. Universal, és a dir, per a tothom. I finançada amb diners públics, amb professionals amb certificació i reconeixement públic i responsables que responguin públicament de la seva gestió.

Un dia, i cada dia.