He sortit a la terrassa amb la pipa perquè fumo un tabac que, per a mi, és aromàtic, però diu la dona que fa olor de torracollons. Per explicar com és aquesta aroma, és com quan cremen els folis de la candidatura del Lambán d'ahir. Dic d'ahir perquè cada dia en crema una, amb sabors diferents, la d'abans-d'ahir feia gust de sofre. A més, no sé què carai té a veure fer referèndums amb el fet de proposar una candidatura olímpica. Què faran, llançament d'urnes? Crec sincerament que els aragonesos són gent maca i no es mereixen un president així.
Doncs, el pati de casa és un carrer sense utilitzar, com els d'aquell poblat fantasma que hi ha a les Gavarres. El veí ha sortit al balcó amb un exemplar del DIARI MÉS. Com que jo li veia la portada, devia estar llegint aquest article. En aquell moment m'ha sortit l'impuls de deixar-li anar que el de la barba soc jo, però la dona m'ha estirat el pijama i m'ha dit fluixet que deixi de regar els carrers amb el meu ego, que ja ha plogut prou. Així i tot, avui em permetreu que empolvori el vostre cervell amb una mica d'autobombo.
Vaig fer una xerrada a la Biblioteca de Tarragona amb la Margarida Aritzeta, per parlar de la seva novel·la «Rapsòdia per a un mort». Meravellosa. Ella i la novel·la. Una de les participants, crec que es deia Geno, em va dir que li agradava llegir aquest article. Una altra seguidora se'm va acostar per dir-me el mateix a l'acte d'homenatge que vam fer a la Laboral en memòria del Mario, el company maquetista que ens va deixar fa un any. Com que la meva senyora no em deixa vacil·lar en públic, ho faré per aquí, que no se n'assabentarà: «veí, sí tu, el del carrer Baró de les IV Torres, el de la foto amb barba viu davant teu». Per cert, no tens per casa el projecte del POUM? Se m'ha acabat el tabac