No podem perdre més temps per fer el canvi cap a la mobilitat sostenible

Anem tard. No podem esperar ni un sol dia més per fer realitat el canvi de mobilitat per caminar cap a una societat més respectuosa amb el medi ambient i més saludable. Per fer-ho hem de començar a garantir la seguretat als Vehicles de Mobilitat Personal (VMP), com poden ser les bicicletes i els patinets, però també per recuperar l'espai que, fa molts anys, va perdre el vianant. És complicat canviar el model de mobilitat, però sense valentia no es pot governar la ciutat en un moment que ens demana canvis de manera accelerada, uns canvis que, com es pot comprovar al llarg de la història, des del PSC mai hem tingut por de fer per avançar la ciutat i adaptar-la als temps que corren. Vam perdre l'oportunitat de fer la ciutat més amable per al vianant en el moment de la desescalada del confinament per la covid-19 l'any 2020, quan es van habilitar algunes carreteres de la ciutat exclusivament per a vianants, com ho va ser l'avinguda Sant Jordi, però un cop vam començar a recuperar més la normalitat, vam tornar enrere. Fins al moment, l'única gran passa per potenciar el vianant la trobem al raval de Santa Anna, on encara estan en marxa les obres perquè quedi com a zona de vianants, però tampoc és el model que volem, ja que la nostra proposta era que fos una via de convivència on els VMP poguessin tenir el seu espai en aquest raval i no excloure'l i prohibir el seu pas. Des de l'any 2011, moment en què Junts per Reus va començar a governar, fins el dia d'avui, hem desaprofitat múltiples ocasions per a fer, progressivament, aquest pas cap a la mobilitat alternativa, i és que el Govern de Junts, ERC i Ara Reus no ha fet pràcticament res per garantir la seguretat a aquells habitants valents que volen fer el pas cap a la bicicleta i els patinets. Com deia al començament, és molt difícil canviar la mentalitat del transport, però encara és més complicat si aquells que volen fer el pas cap a la mobilitat sostenible es troben que la ciutat no està preparada i que, per tant, no és gens segura. Portem onze anys parlant de projectes i plans, quan ja hauríem de parlar de realitats. O és que potser pretenen que aquests projectes siguin per fer programa electoral?

Recentment, i aprofitant els Fons Next Generation de la Unió Europea, s'ha presentat el projecte de bicicleta compartida, una passa important per a l'aposta d'aquest canvi de mobilitat, però que també arriba massa tard. Fa uns 15 anys que el govern socialista de Reus ja va posar sobre la taula el model de bici compartida i la priorització de la bicicleta per sobre d'altres models de mobilitat amb més presència de carrils bici a la ciutat, això no obstant aquesta proposta, molt més agosarada i pionera, ja que aleshores ningú parlava de mobilitat sostenible, va quedar en paper mullat a partir del 2011 per culpa del nou govern que va dedicar-se a eliminar tots els projectes i iniciatives que s'havien liderat en les etapes socialistes, sense cap mena d'argumentació raonable. Ara, onze anys més tard, es vol recuperar un projecte semblant, després d'haver perdut tants anys i, a sobre, es comença a fer de manera molt reduïda i privada, ja que la primera fase d'aquest nou pla només va orientada als tècnics municipals. A més, no ens queda gens clar com l'Ajuntament vol encetar aquesta prova pilot sense una xarxa ciclada prou segura. En alguns carrers de la ciutat, la pacificació del trànsit pot ser segura, com ara en una via única, però necessitem tenir més carrils segregats perquè la gent pugui anar amb bicicleta o patinet sense por.

Ja hem perdut massa temps, no podem deixar passar més oportunitats i la redacció del Pla de Mobilitat o la nova ordenança no poden ser una excusa. Quatre anys de l'actual Govern han de ser més que suficients per haver redactat ja aquest Pla de Mobilitat i la nova ordenança i, fins i tot, per haver començat a nodrir la ciutat de carrils bici amb condicions de seguretat. I és que si s'aconsegueix fer uns carrils per a bicicletes i patinets segurs, els usuaris d'aquests vehicles no tindran por d'anar per on els toca i, per tant, guanyarem en seguretat per a ciclistes i patinadors, però també per als vianants que podran caminar amb tranquil·litat per les voreres, sense haver d'estar pendents de cap bicicleta ni patinet.