Allà pels idus del març de 2018, l'escriptor Jordi Folck em va animar a escriure una novel·la històrica juvenil ambientada en aquells temps de la Generalitat Citerior. Jo, que acabava d'aprovar Dret Romà, vaig pensar que seria bufar i fer ampolles. Però no va ser fàcil. Tant és així que encara trobo algun catedràtic que, quan li parlo del meu llibre, mira a terra i bufa. El meu Corredor de Tarraco ha estat molt valorat en temps de pandèmia, especialment pels amants de Scottex Colhogar. Escriure sobre aquell imperi del qual només queden pizzeries, és complicat. T'has d'adoctrinar en els esdeveniments històrics, les quadrigues, la Via Augusta, el Circ... Un exemple: Com es deia a l'època romana la vila dels Munts d'Altafulla? Què? Silenci administratiu?
El periodista guipuscoà Roberto Villarreal ha aconseguit una fita important. No tan sols per escriure una novel·la policial-negra-històrica, sinó perquè una editorial potent li ha fet cas. Els de RocaEditorial són gent llesta, perquè han sabut veure que l'obra del Roberto, El Proyecto Escipión hauria de ser un best-seller. He volgut dedicar-li aquest article perquè em sento identificat amb el seu projecte com a especialista en temàtica policial, com a criminalista (a la novel·la trobem càstigs històrics a delinqüents) i com a periodista. L'autor ve del periodisme, un món que és com la pràctica marital, que al llarg dels anys genera més esforç que plaers. Hem d'animar la gent com el Roberto a emprendre el llarg viatge d'assolir visibilitat més enllà de les muralles. He hagut de fer tetris en aquests dies d'actes literaris per poder anar a la seva presentació perquè, com diu la Mary Beard, que ho sap tot de l'Imperi, «és un autèntic misteri saber com els romans gestionaven l'agenda».