D'hipocresies, incoherències o coses pitjors

El passat 11 d'abril es varen complir dinou anys d'una de les majors catàstrofes culturals de la història humana: la destrucció de la Biblioteca i del Museu nacional a Bagdad. Vaig tenir ocasió de conèixer personalment a, entre d'altres, un testimoni ocular d'aquells fets: Robert Fisk, periodista irlandès, corresponsal a l'Orient Mitjà durant molts anys del diari britànic The Independent, i que visqué a la capital iraquiana durant les tres setmanes que va durar la invasió d'aquell país per la coalició internacional liderada pels Estats Units (aleshores el president era George W. Bush), en la que també hi va participar Espanya (de la que era cap del govern José María Aznar) i me n'explicaren unes quantes.

Que aquella data nefasta s'escaigués enguany en Dilluns Sant, va fer que recordéssim que el mot fariseu, segons el Diccionari de la llengua catalana (editat per l'Institut d'Estudis Catalans) presenta dues accepcions: 1) Membre d'un grup religiós jueu que es comprometia a observar estrictament la llei jueva; i 2) Persona que afecta una pietat que no té observant rigorosament les pràctiques exteriors de la religió. Seguint aquesta darrera accepció veurem que fariseu ha esdevingut també sinònim d'hipòcrita . I, per desgràcia, en aquest món, n'hi ha molts d'hipòcrites.

L'esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna ha provocat, a més de grans patiments, a una floració d'actituds farisaiques entre la classe política. Un dels grans enemics dels polítics diguem-ho entre cometes «importants» són les hemeroteques, A propòsit de la guerra que ocupa les planes de gairebé tots els diaris i de totes les ràdios i televisions (no en parlem de les altres seixanta-quatre –64– que hi ha enceses), un dels que més crida i més hauria de callar, és el senyor Biden, l'actual president dels Estats Units. Recomano al pacient lector repassi els diaris publicats entre el 28 de febrer de 1998 i l'11 de juny de 1999. Amb anterioritat al 24 de març de 1999 trobaran publicades les intervencions de l'aleshores senador per Delaware (ho fou entre els anys 1973 i 2009) Joseph R. Biden esgargamellant-se demanant el bombardeig de Belgrad i la implicació de l'OTAN a la guerra dels Balcans. No deixa de ser una hipocresia i una incoherència que, ara, demani que es jutgi a l'autòcrata rus mitjançant el Tribunal Penal Internacional per accions contra la població civil. No sé si ho sabia el senyor Biden, però les bombes cauen on cauen i a Belgrad en moriren molts de civils. No diré que no s'hagi de fer (jutjar al senyor Putin), però caldria que primer el senyor Biden (Joe per als amics) reconegués aquest Tribunal Penal Internacional, al que nega la possibilitat de poder encausar ciutadans nord-americans.

I ja que aquest senyor parla de drets humans, i el dret a la cultura és un d'ells, i de crims de guerra (en tota guerra se'n produeixen, encara que molts no arriben a ser jutjats), caldria recordar-li que la Convenció de la Haia de 1954 i les seves modificacions de 1999 obliga a les forces d'ocupació de qualsevol país a conservar, entre altres coses, el patrimoni cultural del país ocupat, la qual cosa pot ser conceptuada de crim de guerra. Un dels meus informadors, en Robert Fisk, va publicar a The Independent el 15 d'abril de 2003 un article on, amb tristor i amargura, es queixava de l'actitud dels marines nord-americans que facilitaren la destrucció de centenars de milers de llibres (la xifra exacta no la sabrem mai), moltíssims d'ells anteriors al nostre segle X i milions de documents. I això per citar-ne només dos exemples, als que podem afegir els milions de llibres i documents que també es convertiren en cendra a les biblioteques de Mossul i de Basra, així com el saqueig dels museus iraquians (a benefici dels espoliadors i dels poc escrupolosos compradors estrangers). Per altra banda, l'incendi de la Biblioteca de Ciències de l'Alcorà ha privat de la possibilitat d'una renovació de la teologia islàmica, a la que haurien pogut aportar nova llum l'estudi dels primers textos d'aquesta religió, en la qual el tema dels gèneres literaris i de la crítica textual està en les beceroles. La pèrdua d'aquests escrits, intencionada i premeditada, és un desastre per al món musulmà i per a la cultura universal que ens afecta a tots. Un altre dia en parlarem del desastre que afecta directament a les persones, perquè els crims de guerra, segons el Tribunal Europeu dels Drets Humans, no prescriuen mai, com no prescriu la fidelitat i l'afecte dels mixos que, com Mixeta, podeu adoptar entre els molts que acullen a l'Associació Vallsgat. Recordeu el contacte: adopcionvg@gmail.com