Hi havia una vegada

Una princesa que era molt estimada pel seu poble. La majoria de la gent de la contrada la coneixia, l'entenia i l'estimava perquè mai no havia estat motiu de comentaris ni controvèrsia. Era el testimoni d'una manera de ser i de pensar, la identitat i l'essència d'un poble, un referent femení molt potent. Fins la respectaven aquelles persones d'orígens diversos que havien arribat al poble atretes per les possibilitats que els oferia. La princesa vivia en el cor de tots els llogarencs. Un dia, però, uns dracs –en la nostra història n'hi ha més d'un– van aparèixer a la vila atemorint tothom amb la clara voluntat d'iniciar una croada i humiliar la princesa per la senzilla raó que els vilatans l'estimaven, cosa que inquietava i desconcertava molt els dracs àvids de conquesta, fins al punt de voler-se-la cruspir perquè desaparegués per sempre més de les vides de la gent. El poble, però, es va alinear i va anunciar als quatre vents que la defensaria i que no permetria que uns monstres intrusos de mal cor que volien fer desaparèixer la vila, usurpessin el lloc de la princesa. Per això, el veïnat es va preparar per a la batussa i, empès per l'amor incondicional vers la princesa, va demanar el suport dels alts mandataris –dones i homes ensopits i endormiscats durant massa temps–, que tenien un paper molt important en la defensa de la princesa.

Els valerosos cavallers salvaguardes de la princesa s'enfronten als dracs, uns animals desgraciadament estigmatitzats per un comportament erràtic i esbiaixat, i els colpegen, però els monstres de la nostra història tenen el suport d'una legió amb toga negra que combat, dia sí dia també, amb estocades, i aquesta lluita cos a cos entre els cavallers i els dracs persisteix, no serà una lluita fàcil. Els cavallers van avançant amb mesures i proposicions de llei per protegir la princesa, amenaçada constantment. L'estratègia dels cavallers, malgrat tot, no convenç una part de la població, que la percep com el joc de l'enfadós, i que serà esclafada pels dracs que van avançant amb pas ferm.

Aquest conte, tot i que la versió del clàssic més ensucrat acaba amb la victòria de Sant Jordi sobre el drac i l'alliberació de la princesa, encara no té un final feliç. Els nostres sants jordis no deixen de batallar i no abaixen la guàrdia ni un moment, però els dracs que volen destruir amb imposicions la princesa i tot el que representa, escudant-se en una falsa persecució a la princesa veïna, assetgen els vilatans amb falsedats i no defalleixen.

Confiem, això no obstant, que els cavallers faran honor al seu rang i protegiran com es mereix la princesa amb combats i no permetran ni ells ni ningú que cap drac ambicioni senyorejar tot el poble. Sortosament, la nostra princesa és una heroïna del segle XXI i sap defensar-se, però no ho pot fer tota sola. Per això fa més de mil anys que suporta els embats de dracs disfressats amb fesomies diverses, però que ha anat esquivant al llarg dels segles amb més o menys encert.