Ja sabeu que estic estudiant Dret al temple del «Saber y Ganar» de Tarragona, que porta el nom d'un alumne que va trigar quinze anys a llicenciar-se. He estat a punt de trucar a Rappel perquè m'expliqui un fenomen paranormal: Quan estic a dins de la facultat estudiant Drets Fonamentals, al meu cervell entra -amb goig- allò que tenien tan clar els francesos a la declaració del segle aquell tan antic. Però, per art d'encantament, quan els meus peus passa de la porta del conserge i arriba al carrer, sento que parlen d'intervencions telefòniques il·legals, de prohibicions de la llibertat d'expressió, de detencions estranyes, de tercers graus d'Hacendado o d'inversions en «neu» que no es poden explicar. Llavors, m'adono que haurien de posar bancs i pissarres a la vorera aquella ampla de l'avinguda Catalunya i fer-hi classes perquè els alumnes aprenem que el que passa a la nostra societat ara no té res a veure amb el que posa els manuals. Crec que més aviat és el Manuel, i no el manual, qui interpreta la llei a la seva manera.
Feu una cosa: compreu un micro petitet a la botiga de l'espia i, aprofitant la visita d'algun col·legi al Parlament, deixeu-lo oblidat a un despatx, així, enganxat per casualitat sota una taula. Llavors graveu més que la Rosalia. Ara, imagineu-vos que el descobreixen i sospiten d'aquell paio amb barba que anava amagat entre els nens. Sí, soc jo, què passa? Em detindrien i quan em portessin davant el jutge diria: «No sé res». Segurament el jutge demanaria als Mossos que investiguessin la compra del micròfon i qui el va pagar. La instrucció acabaria amb una servidora fent cendrers de fang a Mas Enric. Oi que sí? Doncs es veu que aquests del Pegasus són més llestos que jo i no els han descobert perquè, als Col·legis d'Advocats, els «nens» ja tenen barba.