Futur a la baixa

Com diu un amic, «el futur és demà a la tarda», no sé si tindrà raó, però el cert és que en el moment actual són poques les previsions de futur que es fan, i el que és més greu, poc es parla del disseny d'estratègies i previsions a llarg termini, quan la realitat quotidiana ens envaeix per tot arreu, i el que és més greu, ens ve a condicionar fins a cotes insospitades.

El model que ara ens toca sobreviure, poc té a veure en uns plantejaments passats, que només són història, ara la immediatesa ens «controla» de manera permanent i poc podem pensar a fer «plans» de cara a dies vinents.

Segurament la urgència de tot, la velocitat de les noves tecnologies digitals, tot ho condiciona i ens porta cap a un marc de convivència, hipotecat permanentment però amb «venciments» automàtics. Què lluny queden aquelles opcions d'endeutament a molts anys que ens permetien avaluar el que havia de vindre, des de l'optimisme, i no en funció d'una «condició composta» per una sensació d'interdependència, molt difícil de superar.

En cap cas, la meva reflexió vol ser derrotista, però el que veiem en la nostra quotidianitat, ens posiciona en uns camins on sembla que tot està previst per aquells que realment són els que tenen la capacitat de decisió global. Fins i tot, la guerra propera que ens condicions, té uns clars guanyadors i perdedors, per sobre de la situació dramàtica de vides humanes i l'abocament cap a la misèria humana d'una societat que, fins fa poc, lluitava per aconseguir nivells de benestar com els nostres.

També, si valorem el que passa, des d'una opció política, tampoc crec que les coses siguin realment clares i transparents, oferint-nos visions que en cap cas poden ser acceptades des de valoracions de coherència compartida, amb discussions tergiversades, massa vegades incompreses.

Sense descartar el que això suposa en el món econòmic, amb pujades i baixades descontrolades de les borses, amb guanyadors ben destacats com són les energètiques i les armamentístiques, després del que ha suposat el tema sanitari per les farmacèutiques; és a dir, si obrim el ventall de «noves» ens podem trobar en punts de conflicte que es fan difícils d'avaluar des del seny mínim.

Pel que sembla, a més, la cosa no té prediccions de solucions a «curt termini», sinó que sembla que la trobada de mínims acords serà una cosa molt alambinada i difícil, per tant, també ens acostumarem al problema bèl·lic, amb el que això suposarà per milers de ciutadans en pobresa inclosa, i amb més traves, quan la cosa deixi de ser «primera plana informativa».

Tornant al títol del meu escrit, és evident que el nostre demà, cada cop es veu més a curt termini, i amb connotacions que no controlem ni mínimament, per tant, no estaria de més, fer els esforços que calquin per poder fixar unes bases d'acord global, que ara semblen allunyar-se, amb el perill de consolidació d'un món absolutament dividit, on els interessos d'uns pocs es disputaran, sense miraments, el control i el poder, amb milers de milions de persones que, en cap cas, veurem el nostre futur amb un mínim d'esperança per superar la situació que vivim.