Inipro, més enllà dels noms propis

El cas Inipro gira sobre el contracte subscrit l'any 2010 entre l'Institut Municipal de Serveis Socials i l'empresa Inipro, un contracte que es va prorrogar al marge de la normativa de contractació durant els anys 2011 i 2012. Oficialment, el contracte tenia com a objectiu la intervenció i potenciació de l'associacionisme de població immigrant, però segons el jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona, aquests treballs no han quedat acreditats en les memòries justificatives. Aquest, però, no és un cas menor, sinó que tot fa pensar que es tracta d'una possible trama de finançament il·legal del PSC a escala de Catalunya, amb onze intervencions de la Unitat de Delictes Econòmics de la Guàrdia Civil en una operació contra la corrupció que porta el nom d'Amfiteatre, per recordar on va començar.

En la ramificació de Tarragona d'aquesta presumpta trama, que tot apunta que ja funcionava a les comarques barcelonines, van topar amb una colla d'independentistes anticapitalistes que, en aquell moment i des de fora de l'Ajuntament, no va dubtar a denunciar-ho i portar-ho a la fiscalia.

Cal recordar que aquest cas va saltar gràcies a la denúncia del Comitè d'Empresa al Consell Rector de l'IMSS. En aquell moment, CiU i PP van exigir explicacions a la regidora responsable, Victòria Pelegrín, i a l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. En el plenari celebrat el divendres 19 d'abril de 2013, Pelegrín va dir que en un màxim de quinze dies es coneixeria el contingut de la investigació sol·licitada per l'alcalde i es donarien les explicacions corresponents. Malgrat la indignació de l'oposició (formada per ICV, PP i CiU) i malgrat la denúncia –i sense esperar l'auditoria– PP i CiU es van abstenir en el Consell Rector, la qual cosa va permetre aprovar els comptes corresponents al 2012 amb els vots favorables de PSC i ICV. Tant CiU com PP es van acabar conformant amb la dimissió del gerent.

Gràcies que aquesta notícia sortís a premsa, la CUP, que encara no teníem representació a l'Ajuntament, vam posar l'any 2013 en coneixement de la Fiscalia les presumptes irregularitats de què teníem coneixement i el 2015 ens hi vam personar com a acusació popular. Des d'aleshores, totes les passes que han anat seguint les investigacions judicials han confirmat les tesis que sempre hem defensat des de la CUP: el cas Inipro no és una irregularitat administrativa menor, sinó que és la punta d'un gran iceberg amb implicacions més enllà de la ciutat.

Justament per tot això, el PSC tarragoní va estar des del primer dia intentant treure ferro al cas, no facilitant l'esclariment de tot aquest procediment, titllant-lo de persecució política de la CUP i realitzant una vendetta –ells i el PP– contra l'aleshores portaveu de la CUP, Laia Estrada, que ja havia fet seure a l'exalcalde Ballesteros davant dels tribunals per aquest cas Inipro i que havia estat qüestionant tota una manera de fer clientelar i caciquil.

La feina feta per fer caure les màscares del PSC durant el mandat anterior va permetre un canvi de rumb a l'Ajuntament per tal de començar a fer fora la màfia, la del Saló de Plens i la que havia manat des de fora de l'Ajuntament.

El maig de 2020 es va saber que finalment l'exalcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros, el que va ser la seva mà dreta, Gustavo Cuadrado, i l'exportaveu del govern municipal, Begoña Floria, juntament amb altres sis persones, anirien a judici. Poques setmanes després el govern de Pau Ricomà va anunciar la personació de l'Ajuntament com acusació particular en el cas Inipro. Una personació que el PSC va recórrer i que no s'ha formalitzat fins al febrer d'enguany. Un intent més de dilatar tempos de la formació que es fa dir socialista.

L'1 d'abril vam saber l'anunci de l'inici de la fase del judici oral del cas. Des de l'inici, el PSC ha intentat minimitzar aquest cas i assenyalar que era una persecució política de la CUP, malgrat que anàvem en paral·lel al que s'apuntava des de Fiscalia. De fet, la interlocutòria de l'1 d'abril demostra que el que portem denunciant durant tots aquests anys sí que tenia fonament. Per una banda, es reconeixen els indicis raonables de criminalitat i, per altra banda, que el cas Inipro és una mostra d'un modus operandi, no només de dues persones, sinó de tot un partit, el PSC. Així queda reflectit quan el jutge demana la imposició de fiança als diferents acusats que tenien responsabilitats amb el PSC i al mateix partit, i no només als dos actuals regidors.

En definitiva, el Cas Inipro no tracta de noms concrets, sinó d'una estructura de partit que presumptament es va lucrar per aconseguir vots amb diners públics, destinats a l'institut Municipal de Serveis Socials de la ciutat; diners per garantir els drets socials bàsics de la ciutadania.