Els detectareu de seguida. Són els comparadors, la marca blanca dels cunyats. Si tu parles de la contaminació dels cotxes, ells et diran que el que hauríem de controlar són els creuers que arriben farcits de vises de coloraines. Si comences parlant al comparador d'aquests grans vaixells lúdics, et dirà que el focus s'hauria de posar a la indústria. Sovint, ja fart, acabes el tema quan parles del mal que fan a la capa d'ozó les ventositats de les vaques del Pirineu.
Allà sí, allà ja els has fotut, perquè només els queda comparar-les amb el fum dels seus cigarros i, per a ells, deixar de fumar és més difícil que admetre el referèndum. Aquests dies han aparegut com a rovellons exèrcits de gent, i mai millor dit, que quan tu parles del greu que et sap el que està passant a Ucraïna, et critiquen per no haver mencionat el Iemen, Palestina o el Congo, on, desafortunadament, pateixen aquesta malaltia bipartidista de la nostra societat. Està clar que fa mil·lennis que al món hi ha conflictes.
Alguns són bèl·lics, altres polítics i, últimament, olímpics. No és necessari demostrar cada cinc minuts que ets un humà que lamenta que els homes tinguin tanta passió per les armes i per no respectar la independència d'un país. Sí, tranquils, continuo referint-me a Ucraïna. Si parlem del conflicte que afecta Zelenski és perquè s'ha iniciat ara i és una invasió que l'ha encetat el líder d'una potència mundial que no era tant de Bilbao com deia. I, si fem referència als morts a les cunetes de Kíiv i demanem que ens recordem de totes les víctimes de conflictes bèl·lics, no estaria bé que també parléssim de les nostres cunetes del 39? La memòria històrica fa mandra a alguns polítics que surten de l'amnèsia ràpidament quan el tema de què es parla és del «seu» bàndol. Ja podeu abaixar el braç.