Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Cada dia que passa, en què la solució al conflicte a Ucraïna no es veu solucionat, és un pas més cap al «desinterès» de la nostra societat per una realitat impossible, que sembla incideix a la nostra quotidianitat encara que no ho vulguem assumir.

Certament, la situació de guerra, més a prop que mai de casa nostra, es converteix en quelcom evident, amb el que això suposa d'assumpció normalitzada d'una desfeta humana amb comparacions properes a la que va comportar la darrera gran guerra.

Però és que a més, crec que, aquesta fórmula mental, que suposa buscar una quotidianitat, només és el presagi del que ens ve a sobre, i el que, ens agradi o no, tàcitament estem disposats a acceptar.

El món informatiu, en les seves diverses variables, ja sigui mediàtica per la via clàssica, o mitjançant internet, en tots els seus camps, ens ve a condicionar permanentment en el que parlem, pensem, gaudim o realment volem i, per tant, l'exemple que esmento és la primera evidència clara de tot el que esmento.

Segurament el menfotisme, que tan consolidat tenim a la nostra societat, és capaç, amb la seva «memòria selectiva», d'oblidar qualsevol notícia, favorable o desfavorable, de manera ràpida i sense límits; l'evidència d'una comunitat més preocupada pel seu dia a dia que pel que pot passar en el futur pròxim, és la mostra més clara d'una comunitat canviant en funció d'interessos foscos que el que volen és manipular-nos per continuar tenint un control absolut, amb conseqüències a tots els nivells.

Tornant a la meva reflexió bèl·lica, la cosa sembla constatable en si mateix, si a més veiem que el problema no es limita a Ucraïna, sinó que es repeteix en altres territoris globals, potser menys influenciables per part nostra, però que la mateixa dinàmica general «ha aparcat» sense cap mirament.

La naturalitat en què la nostra societat passa pàgina de tot, només és una conseqüència d'aquesta normalització que fem dels temes, importants o no, en un exercici de passar de tot, el que no ens incideixi personalment i no ens afecta.

No crec, a més, que aquesta manera de fer, ens garanteixi un futur amb garanties, perquè el que sí que és constatable és que, ara mateix, el que val pels poderosos és aplicar el seu interès, encara que això suposi portar-se pel davant a milers de persones que no tenen cap culpa en el que pot succeir, ni el perquè del problema induït.

Estic convençut que seguir en l'opció vigent, d'assumpció de la situació, només ens pot portar a un món, on res és lògic, i el que encara seria molt més dramàtic, on cap ideal tindria aval de validesa, assentant-nos en una selva d'interessos, on sí que val tot.

tracking