Els graduats

L'any 2019 es va constituir el partit 3ª. Edad en Acción. M'ha interessat força les declaracions de Núria Martínez Rosa, presidenta d'aquest nou partit. Militen conservadors, socialdemòcrates i lliberals. Segons l'advocada Martínez la tercera edat comença a partir dels 65 anys, però afegeix que també incorpora a la quarta, a partir dels 80 anys i a la cinquena, a partir dels 90. Totes aquestes persones no es poden anomenar velles ni ancianes, ja que són termes carregats de sentit pejoratiu. Martínez proposa que aquests éssers humans que han travessat una llarga vida «amb totes les seves adversitats, ho han aconseguit, en definitiva s'han graduat». Per tant, tots són graduats amb matrícula d'honor. La reflexió és que tots els que hem sobrepassat la tercera edat, hem contribuït a la riquesa i a la modernitat de l'Estat, amb els tributs. Ara és el gobierno a qui li toca complir amb la pensió de jubilació. És cert que actualment un de cada tres espanyols som pensionistes, realment és una xifra que esgarrifa. Però és la realitat. Martínez preveu que aviat els nascuts a partir de 1960, els anomenats boomers, també s'afegiran i encara tenim mancances, que s'haurien d'esmenar sense cap dilació. Per exemple, les pensions no haurien de tributar IRPF, és una doble imposició, que és una vergonya i és totalment injustificable.

Uns altres objectius d'aquest partit és eliminar les llistes d'espera hospitalàries i que tothom hauria d'envellir a casa seva. També s'hagueren de construir residències medicalitzades i amb segell de qualitat. Respecte al tractament dels bancs als seus clients, el primer és suprimir el cobrament de les comissions i col·laborar amb les tramitacions de tota la documentació digital. Critica el fenomen que s'està produint en el món laboral anomenat edadisme. Què és? Es tracta de discriminar una persona per la seva edat. És a dir, a partir dels 50 anys els acomiadaments augmenten i les prejubilacions en multinacionals i els sectors financers estan a l'orde del dia. Per tant, l'angoixa està present i a la vegada persones molt capaces desapareixen del món professional.

Una altra evidència que tenim a la política espanyola, a tots els nivells –estatal, comunitats autònomes, ajuntaments– és la gran despesa pública originada per la quantitat de consultors i assessors amiguets existents dels càrrecs representatius. Hi ha molts diners que se'n porten aquestes persones, a més de que s'haurien d'eliminar en molts casos el nombre de diputats que tenim en les institucions. Ja fa anys que es van crear els consells comarcals, es va dir que llavors s'eliminarien les diputacions. Sort que no es van crear les set vegueries catalanes, perquè el desgavell que tindríem seria d'unes dimensions estratosfèriques.

Núria Martínez proposa una dèria quelcom original, alguns potser la qualificaren de populista. No és altra que crear el concepte adopta un net. Això a la pràctica significa que el veí gran del quart primera, pot anar a recollir al col·legi un nen fill dels que viuen al segon tercera, que són joves, treballen molt i tenen poc temps. El nen guanya un avi, i l'avi guanya un net.

En definitiva, aquest nou partit considero que toca bastant de peus a terra i suggereix aspectes que molts ciutadans pensem i son motiu de comentaris quotidians. A més, té iniciatives que ajuden a la convivència i milloren l'estat de benestar social que tots volem. Tot plegat és valorar i en acció a tots els que d'ara endavant som els graduats.