«El Moisès ho farà bé això!», es va sentir en una de les reunions del Consell de Cardenals que celebràvem els d'El Terrat a Andorra. Em van portar a un teatre, a Ordino, i quan vaig veure que hi havia més cadires a aquella platea que a un ajuntament, em vaig espantar. No havia calculat que a la gent que seuria allà s'ho afegirien les càmeres, els focus i els famosos que entrevistaven. De sobte, em vaig veure entre bastidors amb les frases que havia de dir a l'escenari apuntades amb boli al palmell de la mà. Com aquell acudit del «Ver-mút, ver-mút», repetia el meu text com un polític tartamut. Tot i que fora nevava, jo vaig començar a suar sense adonar-me que el guió -era breu- s'anava esborrant de les meves mans. El Grasset cridava des de l'escenari que entrés el personatge que jo havia de representar, mentre jo, amagat i tremolant, no sortia perquè no sabia què dir. Vaig optar per ballar i fer el pallasso davant d'Els Pets, als qui entrevistaven. Allò sí que era por escènica i no la de la Margarita Robles.
Senyors, fa uns dies, els amics de Repsol han fet un Consell d'ancians de la Pobla i han pres una decisió davant d'un cafè i unes pastes, i la humanitat ha tornat a sentir aquell «El Moisès ho farà bé això!». La cosa torna a estar relacionada amb el teatre, sense càmeres, però sí amb personatges famosos: tots periodistes. Estic planxant l'americana que vaig robar a un mercat per 29 euros i les sabates comprades a una botiga d'Arucas, a Canàries, per 15 euros. Estic escrivint el guió en paper, aquesta vegada no faré servir la pell humana, que serà el que faran servir ells per entapissar les cadires del seu despatx si la cosa no surt bé. Espero que quan acabi el show prenem un cafè i una pasta... però de les que porten un gravat del preparao.