La fi justifica les formes

La reducció a una frase de l'aportació de Niccolo Machiavelli a les relacions humanes i, també, a la política, com totes les sobresimplificacions és injusta. Els mitjans es podran o no justificar, però, massa sovint, el que es vol és justificar les formes. La formalitat de les relacions no és ni fortuïta ni convencional. És, o almenys acostuma a ser, operativa. Té un objectiu i una justificació. Quan les coses surten bé, perfecte. Quan surten malament sempre es pot dir que es podia haver fet d'una altra forma, d'una altra manera.

De vegades el que es busca és trobar una fórmula. Etimològicament, fórmula és diminutiu de forma: una forma petita. Quan s'afegeix l'adjectiu de màgica hom confia que doni resultats, àdhuc inesperats.

En situacions de conflicte, la informació és essencial. Primer has de conèixer la teva situació els teus plantejaments i les teves forces. Tot seguit has de conèixer els de l'adversari.

Les diferències polítiques entre l'Estat espanyol, oficialment conegut com el Reino de España i Catalunya daten d'un temps molt llarg. Unes diferències esdevingudes conflicte agut als darrers temps i per motius ben coneguts. En aquesta situació, l'estat ha reconegut implícitament i explícita que Catalunya és el seu adversari. I, en aquest reconeixement es materialitza la necessitat imperiosa d'obtenir informació.

Hi ha molta, essencial, informació ben evident: el poble català ha expressat la seva voluntat de resoldre el conflicte amb la separació de l'estat. Ho han fet els dirigents catalans, els pensadors, els científics de ciències i lletres, la gent dels negocis i els poetes a bastament. La gent en manifestacions gegantines de centenars de milers al carrer i, també, els votants a les urnes en votacions, reconegudes o no.

Hi ha altra informació que té a veure amb les intencions immediates o activitats que s'interpreten com indesitjades o, des de punts de vista totalitaris, il·legals. I, sobretot, d'identificació de líders o persones influents sobre qui actuar.

A aconseguir aquesta informació l'estat ha dedicat el seu Centro Nacional de Información de fa temps, amb fortuna diversa. Per exemple, van ser incapaços de trobar ni una de les urnes del referèndum de l'1-O. O se'ls hi va embolicar el control d'uns islamistes criminals de Ripoll. En optar per una altra forma d'aconseguir informació, van externalitzar el servei a una empresa informàtica israeliana, NSO Group, que oferia un programa d'espionatge de comunicacions per telèfons mòbils molt eficaç i suposadament indetectable. La legalitat d'aquesta forma d'aconseguir informació queda coberta per la seva confidencialitat, secret d'Estat. Per tal d'obtenir informació, la fi justifica les formes.

El principi més elemental de tot qui es dediqui a aconseguir informació sensible i secreta, que és el que fan els espies, és que no t'enxampin. En l'àmbit de les comunicacions, cibernètiques o d'altres, és essencial que, en cas que siguin interceptades, estiguin ocultes, encriptades. A això l'estat dedica el Centro Criptológico Nacional.

Tampoc aquí els hi ha acompanyat la fortuna. Els han enxampat i, a sobre, s'ha evidenciat dificultats de protecció de les comunicacions d'uns quants membres del Gobierno, incloent-hi el seu cap.

El que queda per saber és que en pensaven fer amb les informacions obtingudes. Això és més preocupant.

Per cert, allò que «la fi justifica els mitjans» no figura en els escrits de Machiavelli. Probablement, ve del poemari Les heroïnes d'Ovidi, molt més suau, en la línia que a l'amor i a la guerra tot s'hi val. Al tanto doncs.