Abans d'entrar a una festa que feien a la URV, titulada «Examen de Dret Administratiu», he mirat cap a l'horitzó. Han estat molt amables convidant-me. He trobat a faltar una mica d'alcohol, tot i que han destinat «recursos». He recordat que en aquell lloc hi havia una garita de vigilància militar i una servidora hi va fer la mili quan, en comptes del Pegasus, es parlava del Naranjito 82. L'únic entreteniment que té un soldat de 19 anys que porta un casc de ferro al cap (estil Manel Alias o el fill petit del general Patton) i està tancat a un espai d'un metre quadrat, és observar les finestres dels edificis veïns. Ahir, mirant des de la universitat cap a la mateixa finestra del mateix edifici de Marquès de Montoliu, he rememorat aquelles nits de maqui acompanyat d'un fusell i una capa. He pensat que aquells nois que s'empolistraven per sortir un dissabte, ara són avis. Els baixos d'aquell bloc ara són una pizzeria, però, no m'estranyaria que hagués estat la seu d'UCD, l'oficina de defensa del català del Toni Cantó o un «club» amb un cartell del PSOE. És que el país ha canviat molt en el «quadrimestre» que ha passat des que l'amic de l'emèrit va llençar la cullera. He mirat al meu voltant i el passadís estava ple de joves, com als vuitanta, esperant entrar a l'examen. Quan siguin advocats o jutges d'èxit, potser vindran a fer una xerrada a la URV, miraran per la finestra i recordaran aquell vell independentista amb barba amb qui estudiaven i que feia un article al Diari Més. Llavors he mirat cap al pati. En aquell mateix lloc on recordo haver saludat al Ministre de Defensa, un tal Rodríguez Sahagún, ara hi ha la Maria José Figueres, la rectora. Magnífica. El professor, l'advocat Francesc Artero, m'ha vist badant, i és que estava pensant en la garita i la vida.