17M, més enllà de tòpics

Escriure sobre qualsevol dia internacional té un perill: no dir res més que tòpics. En el cas del dia d'avui, que està dedicat a la lluita contra la LGTBIfòbia, el més fàcil és expressar un posicionament general en contra de qualsevol forma d'odi envers aquest col·lectiu, com a molt deixar anar alguna frase banal com “Love is Love”, i qui dies passa anys empeny.

És complicat, evitar aquests tòpics, però ho podem intentar, en primer lloc analitzant per què se celebra justament avui, 17 de maig, el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia. La raó és perquè just aquest dia, l'any 1990, es va eliminar finalment l'homosexualitat de la llista de malalties mentals de l'OMS. Només un any abans, el 1989, s'havia derogat la llei de perillositat social (l'antiga “ley de vagos y maleantes”), que dictava penes d'internament a presons i institucions mentals a les persones homosexuals i transsexuals de l'Estat espanyol. Aquestes aberracions, que semblen d'una altra època, eren completament legals fins fa quatre dies, com aquell qui diu, i et donen una idea de quin era el punt de partida amb què sortia el col·lectiu LGTBI i com d'important i tenaç ha estat la seva lluita.

Així doncs, és evident que s'ha recorregut un llarg camí, fins ara: accions com la tipificació de delicte d'odi a qualsevol acte violent contra persones del col·lectiu LGTBI o la llei LGTBI catalana han dotat de drets i protegit dit col·lectiu, però la realitat és que, malauradament, no són suficients. Els atacs contra persones LGTBI segueixen a l'ordre del dia i, en certa manera, sembla fins i tot que augmenten.

Dedicar el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia a llegir manifestos i desplegar la bandera de l'arc de Sant Martí és necessari per donar visibilitat a aquesta problemàtica, però es corre el risc de quedar-se només amb això. Des de les administracions, doncs, hem de fer un pas més i treballar amb accions concretes però de llarga durada; per una banda, aplicant amb severitat les lleis que condemnen qualsevol acte d'odi contra el col·lectiu LGTBI, i per l'altra ampliant els programes educatius destinats a educar tota la població, no només els més joves, amb l'objectiu que es pugui reconèixer fàcilment, i així rebutjar, qualsevol acte de LGTBIfòbia.

Fer èmfasi en aquestes accions potser també és un tòpic, però és l'única manera que se m'acut d'afrontar aquesta xacra i, d'una vegada, erradicar-la.