Els que volien i ara no volen saben que els que encara ho volen els castigaran per no voler, però ja els va bé que els castiguin, perquè així aconseguiran el que volien abans però que ara no volen. Bon dia. Què? És massa d'hora per pensar tant? Feu un glopet de cafè i una pipada. Ara sí? No?
Hola amics, soc el Coco i avui us explicaré el mètode vull-novull. Jo volia tenir ascensor al meu edifici, i així ho expressava amb grans escarafalls quan em trobava algun veí. «Hem de fer una votació, perquè aquesta situació no pot continuar així», deia cridant més que La Pasionaria des del balcó del Ministerio de Gobernación. Ara us abaixo la veu: Sabeu? Posar l'ascensor costa un dineral i m'estimo més no haver de pagar cada mes la meitat del meu sou en derrames. Així que el que faig és cridar molt a les reunions: «poseu l'ascensor d'una vegada!» i després alguns veïns anem al bar i jo sec al costat dels de les plantes baixes -els de la base- i els dic xiuxiuejant que serà molt car això de posar l'ascensor perquè s'han de fer moltes obres i quedarà molt petit. Llavors, el del segon, que treballa a l'Administracio Pública, em diu que potser hi ha una vacant lliure a premsa i que si faig bondat: «potser fins que et jubilis tindràs un sou que et permeti viure a un Parador. Allà tenen ascensors». Tota aquesta conversa la tenim a una taula, i anem vigilant que no ens espiïn. Al moment que algú entra al bar jo aixeco la veu i dic: «És que ja està bé, fa dècades que parlem de l'ascensor. S'ha de posar ja!». Hem fet una votació secreta a la sala de reunions de l'administrador i ha sortit negatiu. No es posarà l'ascensor. Ningú s'ho explica. Jo he fet la mateixa cara que el Mas-Colell enfadat i he cridat: «Tupinada!». Crec que explicat a l'estil Barri Sèsam s'ha entès millor. No?