He anat de viatge a Malta. En baixar de l'avió, a l'aeroport de Luqa, li he dit a la dona que ens quedarem en hotels diferents i que no ens podem veure en tota la nostra estada a l'illa. M'ha mirat amb cara rara, però, com que sap que estic boig, ha dit: «Si pagues tu, cap problema, més tranquil·la estaré sense els teus rotllos independentistes». Així que jo he tirat amb la maleta cap a La Valetta i ella amb goig cap a Gozo. Des del taxi m'ha cridat: «Però ens podem trucaaar? ». «Sí, per telèfon sííí!». Ja de nit, m'ha sonat el mòbil i era ella. Li he demanat que parlés en veu baixa, que ens podien sentir. Hem quedat que ens veuríem a Madrid, de tornada. Menjarem un cocido al Lhardy, a prop del Congrés, i després agafarem un avió cap a Santiago de Compostela. Però hem de seure en seients separats dins l'avió, fins a arribar a Sanxenxo. Allà sí, allà ja ens allotjarem al mateix hotel. I ella ha preguntat: «No trobes una animalada que aquí estem separats i a Madrid ens puguin veure junts?». «Shhhh, tu calla i deixa'm fer, és una estratègia». A Sanxenxo hem agafat un ferri que ens ha portat a l'illa d'Ons, on no ens podrà veure ningú, excepte Villarejo, que ja ens esperava al port vestit només amb una gorra, una carpeta i una gravadora que li tapava el «micro».
Mentre navegàvem per arribar a l'illa, ens han passat tres patrulles de la Guàrdia Civil amb banderes i sirenes. Darrere duien un gran iot on m'ha semblat veure l'emèrit prenent el sol amb una copa de cava a la mà, un puro i la Pippi Langstrump posant-li crema a l'esquena. Com? Sí, sí, la Pippi ara té 60 anys, no comenceu a pensar coses rares. Darrere hi havia més vaixells amb més gent: el Mariano, el Feijoo, la Cospedal i l'Esperanza. Tots borratxos i cantant: «No estaba muertooo, que estaba de parrandaaa!».