Podem continuar dient davant el mirall que el que hem après és la veritat. Podem sentir la nostra veu gravada dient que el paper mai morirà o que com un dièsel no hi ha res. També diem que tenim un director al banc que és el nostre amic i que gràcies a ell hem pogut comprar un pis. Ens podem continuar enganyant amb tot el que hem après: una transició exemplar, la democràcia va arribar el 1976, que això de l'espionatge és un invent, que Felipe era Z i no X i que aquí no s'ha torturat ningú. Podem continuar dient que els de la Sarsuela són l'hòstia, que el sucre, el tabac i l'alcohol no són tan dolents…
Mentre vas repetint això a la taula dinant, saps que els teus fills ja no llegeixen en paper. Que han acomiadat el director del teu banc, i ara esperes al carrer com un indigent. Pots continuar dient que com el Prado no hi ha res, mentre es venen per una milionada quadres que no existeixen, en NFT. Veuràs desaparèixer els registres i els notaris amb el Blockchain. Pots continuar pitjant botons al comandament a distància per veure «què fan» a la tele, mentre el teu fill veu el que vol i no el que fan. Veu partits a Twitch d'esports sense pilota. Fa 200 anys a una classe, un grup d'alumnes sentia a un professor i aixecava la mà per preguntar. Ara, a una classe, un grup d'alumnes sent a un professor i aixeca la mà per preguntar. El món ha canviat, però continuem cecs repetint el mantra de sempre i lloant sistemes obsolets. Ahir em va alegrar una conversa amb un professor de la URV a un passadís. M'ha explicat una cosa que m'ha deixat parat. Un robot es va protegir amb els braços quan li van llançar un objecte. Res de nou, si no fos perquè no estava programat amb aquesta instrucció. L'havia après dels humans?