Intermón-Oxfam i Davos

L'altre dia, en arribar a casa, vaig trobar a Mixeta i les seves companyes seguint molt atentament les notícies d'un canal de televisió suís, perquè resulta que entre el 22 i el 26 de maig es va reunir a Davos (Suïssa) l'anomenat Fòrum Econòmic Mundial (WEF). Els líders polítics presents a Davos s'enfrontaven a un dilema: actuar com a representants de la classe mil-milionària que saqueja les nostres economies o adoptar mesures valentes i actuar en l'interès de la gran majoria. Mixeta em va dir que se sentia decebuda, perquè el comunicat final no havia passat de ser, com sempre, un grapat de bones intencions amb poques ganes de portar-les a la pràctica, com sempre també. Em va explicar que es van tractar molts de temes, però es va passar de puntetes sobre un fet que denunciava el darrer informe d'Intermón-Oxfam: les fortunes dels mil-milionaris dels sectors de l'alimentació i l'energia han augmentat en 453.000 milions de dòlars en els últims dos anys, el que equival a mil milions cada dos dies! Cincde les principals empreses energètiques (BP, Shell, TotalEnergies, Exxon i Chevron) s'embutxaquen en conjunt 2.600 dòlars en beneficis cada segon! La pandèmia ha creat quaranta nous mil-milionaris en el sector farmacèutic. Moderna i Pfizer s'embutxaquen mil dòlars en beneficis cada segon! Gràcies al seu monopoli sobre la vacuna contra la covid-19, malgrat que per al seu desenvolupament van rebre milers de milions de dòlars d'inversió pública. Una altra qüestió, sobre el qual també es va passar de puntetes, va ser que els preus rècord dels aliments en l'àmbit mundial estan provocant agitació social i política en molts països. El 60% dels Estats de renda baixa estan a tocar de la fallida. Mentrestant, la inflació augmenta i l'increment desorbitat dels preus està sent especialment devastador per a les persones treballadores amb salaris baixos i condicions laborals precàries.

Naturalment, el tema de la guerra entre Rússia i Ucraïna també hi va ser present i va tenir dos protagonistes ben destacats: un d'ells fou l'omnipresent i mediàtic president ucraïnès Zelenski. La seva intervenció va ser el que s'esperava: una pluja de retrets a la comunitat internacional, al mateix temps que parava la mà demanant més armament i un finançament de 5.000 milions d'euros al mes. El que va ser una sorpresa (relativa) fou que va posar en venda la reconstrucció d'Ucraïna quan acabi la guerra, un negoci que sense dubte mourà molts diners. Quan penses que els britànics fins fa quatre dies estaven pagant els préstecs milionaris que van rebre de la Banca Rothschild per finançar les guerres colonials i contra Napoleó, així com els préstecs nord-americans per fer front a les despeses de la II Guerra Mundial, o que el mateix govern dels Estats Units paga indemnitzacions pels danys ocasionats a les empreses alemanyes (participades amb capital nord-americà) pels bombardejos de l'aviació americana durant aquella mateixa contesa, t'esgarrifes pensant quin és el futur que espera al poble ucraïnès, sigui quin sigui el resultat d'aquesta guerra.

L'altre protagonista de Davos va ser l'exsecretari d'estat nord-americà i premi Nobel de la pau Henry A. Kissinger. En una conferència que va donar el passat dia 23, va dir que Ucraïna hauria de cedir territori a Rússia per ajudar a posar fi a la guerra. I no solament això, Kissinger va instar els Estats Units i Occident a no buscar una derrota vergonyosa per a Rússia a Ucraïna, advertint que podria empitjorar l'estabilitat a llarg termini d'Europa. Després de dir que els països occidentals haurien de recordar la importància de Rússia per a Europa i no deixar-se arrossegar «a l'estat d'ànim del moment», Kissinger també va suggerir que Occident obligués Ucraïna a acceptar les negociacions amb un statu quo ante, que significa l'estat anterior dels afers. «Les negociacions s'han de començar en els propers dos mesos abans que es creïn trastorns i tensions que no se superaran fàcilment. Prosseguir la guerra més enllà d'aquest punt –va afegir– no es tractaria de la llibertat d'Ucraïna, sinó d'una nova guerra contra la mateixa Rússia». Si això passa –vaig pensar–, no caldrà que ens preocupem de res, perquè en aquest planeta només quedaran les paneroles (que diuen és l'únic animal capaç de resistir les radiacions atòmiques) per intentar un nou cicle de l'evolució en un món que, durant molts segles, restarà lliure de la major part de formes de vida que ara coneixem.

De totes passades, i esperant que algú posi seny en aquesta bogeria que és el primer quart del segle XXI, us aconsello adopteu un mixo/a dels molts que acullen a Vallsgat. Us aportarà (i això ho diu el meu psicòleg) un plus d'estabilitat molt important. Adreceu-vos a adopcionvg@gmail.com i no us en penedireu.