Ja he tornat de vacances. Això ja és una notícia, perquè em va dir la metgessa que anés amb cura amb els excessos i la primera meta volant era un dinar degustació de 25 plats a Les Moles, a Ulldecona. No desvelaré quin era el meu destí final, us deixo patint, com si anéssim a publicitat mentre s'emet El Infiltrado, que, en el cas de les meves vacances, és un genoll. Es veu que no li agrada «carregar» un «enxaneta» de 115 quilos que camina pels museus.
Sí, amics, ja sé que vosaltres aneu a Las Vegas, a Nevada, o a Florida. Jo, en canvi, em vaig florint cada any a La Vega... de Segura. Confesso que he anat a una població de la Plana Baixa, ja sé que és trist, però és que a mi el tema de cobrar per les «planes» també m'ha baixat.
Si vas a Las Vegas el més normal és explicar alguna cosa d'aquells hotels espectaculars amb llums, volcans, actrius que fan de meuques... i meuques que no són actrius. Si a Las Vegas haguessin d'aixecar un establiment dedicat al nostre país, no es diria Hotel «Cadizfornia», sinó Pensión Corrupción.
He estat amb un hotel molt estrany. Està a un polígon industrial. No veus ni parles amb cap persona humana durant l'estada. Arribes, fiques un codi a la porta, s'obre una barrera i una llum et porta a l'aparcament privat, només per a tu, com el Jaume I. Puges unes escales en un ambient de parets de formigó, llums de neó i jacuzzi. Ningú et veu, tu no veus ningú. Ja sabeu que soc fantasiaire i he imaginat perversions brutes. Per exemple, una negociació entre partits per tal d'aconseguir alguna finalitat espúria. Imagineu ara que un polític franquista (ja sé que no existeixen, només és una ficció) vol negociar amb un diputat dels Comuns. On poden anar? A un restaurant? A un bosc? A casa del Villarejo? Doncs jo en aquests casos recomano aquest hotel. Shhh!