Joves, encara hi som a temps

Dos quarts de set de la tarda, sona el meu mòbil. És una trucada d'un bon amic, l'Enric, amb el qual en els darrers mesos hem compartit anuncis de portals immobiliaris. Ambdós fa temps que busquem pis a Reus, la ciutat en la qual vam néixer i en la qual hem crescut. M'explica que després de mesos de cerca, acaba de trobar pis, però amb resignació, m'apunta que no és a Reus. Després de temps i temps buscant, no li ha quedat cap més remei que marxar de la ciutat que l'ha vist créixer per aconseguir quelcom assequible i òptim. El cas de l'Enric no és l'únic al meu voltant, i per desgràcia, n'estic segur que la majoria de qui estigueu llegint aquest article, també en coneixeu. Com a bon RTV, quan un conegut t'anuncia que no li queda més remei que marxar de Reus, t'entra una barreja de sensacions. Diguem-li llàstima, diguem-li aflicció, diguem-li desconsol.

La falta d'inversió en la política d'habitatge a Reus és alarmant, però encara ho és molt més per als joves, a qui independitzar-se cada cop és li és més complicat. En tenim sort, no obstant això, del nou bo de lloguer per a joves que ha implementat recentment el govern de Pedro Sánchez, el qual ajudarà al jovent a accedir a un habitatge digne i a fomentar l'emancipació. Malgrat això, la falta d'acció en aquesta direcció per part del govern municipal, esgavellarà aquesta mesura. Sumem-li, a més, que la pressió fiscal que vivim la ciutadania reusenca cada cop és més elevada. Anys i anys de pujades d'impostos municipals abanderades pel govern municipal de Junts, ERC i Ara sense cap resultat visible en la millora del dia a dia dels reusencs i les reusenques. Això sí, som ciutat de rècord! Reus és el municipi de més de 50.000 habitants de tot l'Estat amb l'IBI més car. Ironies fora, recordeu quan l'alcalde, en Carles Pellicer, va prometre el maig de 2019 la creació d'un miler de pisos socials destinats, principalment, per a joves i gent gran? És una de les desenes de falses promeses que han anat fent en els darrers anys, sobretot en època de campanya electoral. La realitat, és que a dia d'avui no s'han creat ni 1000, ni 100, ni 10. Com bé citava Abraham Lincoln, «pots enganyar a tothom algun temps. Pots enganyar a alguns tot el temps. Però no pots enganyar a tothom tot el temps».

El recorregut de les mentides cada cop és més curt, com també que ho és el recorregut de les excuses per justificar la inacció política del govern municipal. De què ens serveix que la regidora d'habitatge, Teresa Pallarès, sigui a l'hora delegada territorial del Govern de la Generalitat a la nostra província? De res. Inacció i excuses sine die que no aporten cap solució a la problemàtica de l'habitatge i que l'únic que provoquen és que aquesta s'accentuï cada cop més en el jovent reusenc. Un jovent, que en contra de la seva voluntat, ha de marxar de Reus per trobar un habitatge digne i al seu abast. Quin és el futur que li espera a la nostra ciutat si no fem res per evitar l'èxode cap a altres municipis del voltant? Pensem-hi. Reflexionem-hi. Però sobretot, actuem-hi. Encara hi som a temps.