Tinc dos cosins de 18 anys, el Pep i el Manolo, als qui estimo molt. Passo cada Cap d'Any amb ells i quan ha corregut el Chartreuse els prometo que l'any que ve els regalaré un cotxe. Cap al maig, el Manolo em diu que ha aprovat a l'autoescola i que «¿Qué hay de lo mío?». Llavors vaig a casa seva i li dono vint mil euros perquè es compri el cotxe que vulgui. El meu cosí m'omple de petons. Dos mesos després em truca el Pep. «Cosí, recordes allò del regal?». Jo li contesto que no me'n recordo bé, que «es beu molt aquella nit mentre mirem els Cachitos de Hierro y Cromo». Llavors ell em diu que li vaig prometre que li compraria un cotxe. I jo li pregunto: «Ja saps el cotxe que t'has de comprar?». «No, encara no l'he mirat, esperava que tu m'ho confirmessis.» «Home! Si no saps quin cotxe t'has de comprar com vols que et doni els diners...». I el Pep comença a mirar concessionaris, va de la Volkswagen a la Renault i a la Toyota com si fos el repartidor de Pirelli. Compara preus i, al final, es decideix per un Cupra. Mentre el Manolo es va passejant amb el seu flamant Seat Tarraco, el Pep em truca: «Cosí, ja sé quin cotxe vull. He mirat un Formentor». «Home, Pep, una cosa és un regal i una altra és que em deixis a la ruïna. Has de mirar cotxes, però de segona mà». El meu cosí Pep plora i em diu que no l'estimo, que el Manolo ja fa dies que roda amb un SUV molt maco, i nou. Llavors jo li dic que l'estimo molt, però que ha de tenir en compte que del Manolo en soc padrí i que, ja que no li faig la Mona... Els anys han passat i resulta que mentre el Manolo té un xiringuito de cerveses a la Platja Llarga, el Pep s'ha fet uròleg. Per cert, que m'ha donat cita per fer una revisió de la pròstata i diu que ho farà amb un protocol que anomena «de segona mà».