No és la primera vegada que veig un porc sortir del mar. Ho sé amb seguretat perquè darrere seu vaig veure que surava un tros de política. També he vist alguna vegada una senyora de Cuenca en biquini prenent el sol prop del mar. De vegades, també m'han «mossegat» quan he demanat el compte a alguna guingueta de platja. Però la conjunció astral on tot s'uneix en un titular periodístic no l'havia trobat mai. «Un jabalí sale del mar en Alicante y muerde a una mujer de Cuenca». El primer que he pensat és que tot el que deia l'Enciclopèdia Álvarez dels mamífers havia canviat. Hem tocat tant la pera a la natura com perquè ara els mamífers visquin a una milla de la Savinosa? Haurem d'anar a pescar pernils amb la barca de l'Hospitalero? El Veciana posarà a la carta del Xaloc «Galtes de xai del Mediterrani»? Poca conya, he descobert un altre símptoma d'aquest canvi. No us descobreixo res si us dic que, a terra, concretament als xalets luxosos hi viuen alguns peixos grossos. He arribat a la conclusió que el món s'està invertint. Llegiu aquesta frase en un sentit correcte, que després rebo crítiques.
Allò de «de la mar el mero y del monte el cordero» està canviant. Els porcs senglars surten del «monte» i van cap al mar. I la majoria de «merluzos» es fan un xalet a la muntanya. Mireu la Cerdanya, per exemple. A veure quants trobeu que hagin nascut a Llívia? Més aviat són de Sant Gervasi que han anat a aquella terra pirinenca a «alleujar-se» de tot el formigó de la ciutat on viuen i del que reben fent-los cosetes de formigó als peixos grossos. La noticieta del porc senglar s'ha fet viral i ara no t'estranyi veure l'Ana Pastor -la periodista- fent un debat a la Sexta sobre el cas. Estem en un país on tot funciona perquè fa baixada... menys els preus.