Perdoneu, però aquest article estarà ple de «presuntos», perquè no m'agrada la sèrie Prison Break i a la màquina del Suprem no hi ha Cola-cao. Per no fer-ho molt llarg això, ho farem com els contractes, els «presuntos implicados» seran «en adelante, Ptos».
Vaig viure uns mesos a Andorra, però no era per evadir diners, i només soc culpable d'extorsionar un venedor dels magatzems Pyrénées perquè m'abaixés el preu d'un mp3. Treballava a la tele d'aquell país de formatges protocol·laris i vivia a una habitació semblant a aquelles torres on tenen segrestades les princeses, amb dotze finestres i un jacuzzi. No malpenseu, només hi dormia, i llavors no era una princesa.
Em semblava estrany passar setmanes senceres allà, perquè habitualment vas a comprar un GPS, un esprai de pebre i una catana... i cap avall. Recordeu aquells nervis a la duana? I aquell benemèrit que et preguntava: «¿Algo que declarar?». Que, segur que si dius que ja ho vas declarar el 27 d'octubre del 2017, has begut oli sense amanida. D'això va la cosa avui, d'aquella frase tan suada als aeroports i les fronteres, perquè el «Pto.» Excel·lentíssim Senyor Don Mariano Rajoy Brey tindrà «algo» a declarar com a Pto. atacant de la sobirania andorrana, segons l'IDHA i el col·lectiu Drets. Que jo, quan he llegit això d'atac a la sobirania he tingut un déjà-vu, com si hagués sentit alguna vegada que ho deia un registrador de la propietat.
Crec que «La Diligència», que condueix la jutgessa i que pretén traslladar a presó sis «ptos» càrrecs espanyols, quedarà només com una pel·lícula de John Ford. El nom de la magistrada andorrana, Stéphanie, va molt bé pel guió d'una coproducció hispano-andorrana, perquè més hispà que el cognom Garcia només hi ha les «torrijas», presumptament, clar.