Vaig molt perdut. Sempre he estat un paio curtet a qui li han d'explicar dues vegades les coses perquè li entrin. Fa uns anys vaig començar a deixar d'entendre el meu entorn. Va començar amb Franco, que jo de nen pensava que era un vellet encantador. I després vaig saber que era un fill del Ferrol.
Vaig començar a fer una dieta d'un tal Doctor Atkins, que era revolucionària, perquè podies menjar tot el que volguessis i t'aprimaves. Una farmàcia, tres amics, tot el cens de l'Hospitalet i una velleta, em van dir que ho deixés, que menjar molta proteïna em deixaria més destrossat que Stephen Hawking. Ara aquell règim és moda, ja no és perjudicial i els endocrins ho recepten. Ara que parlem de metges, heu vist que els índexs de colesterol a les anàlisis han anat a l'alça. Abans t'havies de morir si tenies X, i ara amb XXX ja no. Perdoneu les ics, no recordo les xifres... i els de l'ICS tampoc.
A principis dels anys 2000 jo vivia a Barcelona i anava a treballar al Terrat en bicicleta. Em deien que tenint cotxe i moto estava boig si anava en bicicleta per la ciutat. Ara, ells tenen una targeta del Bicing i paguen sestercis per poder anar en una BH. A l'última corrida que va torejar José Tomàs a la Monumental hi havia tota Catalunya, i després parles de toros i et fan una cara com si fossis Errdogan i obliguessis als nens a fabricar armes.
Abans es descobria un polític que havia intentat fer una operació bruta, dimitia i anava a la presó, després de donar-li un consell... de guerra. Això també ha canviat, ara tenim partits amb extorsionadors professionals que manipulen amb invents la voluntat popular a les urnes, i els veus tranquil·lament fent una copa a un restaurant del carrer Aribau. Què? Sí, sí, perdó, abans tampoc dimitien.