Us avanço que avui tindrem el Rajoy en aquest article, però encara no ha arribat. Mentre espereu, us parlaré de mi, molt més interessant, on va a parar! Soc un home sense «hobbies». És estrany, ja ho sé. No m'agrada el futbol, ni l'esport en general, ni vaig al gimnàs, m'adormo llegint i no trobo res al Netflix. Els que em coneixeu sabeu que soc el de la foto del «antes» de les dietes miraculoses. Per això, tothom em diu «Moi, has de caminar». Caminar per anar a on? Perquè, clar, amb això que tot es fa per internet, ja no cal que vagis enlloc. «Ho pot fer online» et diuen a tot arreu. Que jo penso que aquest paio -l'online- treballa més hores de les que estipula l'Estatut dels Treballadors. Algun dia he sortit a caminar, amb la mascareta, perquè ningú em reconegui. I, us dic la veritat, quan porto mig quilòmetre torno a casa perquè tinc la desgràcia de moure'm amb el mateix estil que Rajoy, aquell trot porcí que sembla que tingui pressa per trobar un lavabo.
Ja, ja sé que he anat d'un tema a l'altre, com el Gerard Piqué, però amb aquests dies de calor vaig més confós que l'advocat andorrà del Rajoy. Què li dirà aquell lletrat a la magistrada? «Senyoria, M. només va venir a comprar unes vambes per caminar». I la jutgessa preguntarà: «caminar per anar a on?». I el lletrat recitarà Antonio Machado: «Y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar», com dient que no li veurà un pèl al de la barba més prodigiosa de Santiago de Compostela. Sí que és veritat que el sant del Botafumeiro el devia haver batejat a l'estil de Sant Joan Baptista, de cos sencer, dins el riu Sar. Hi ha una crònica a l'Evangeli de Sant Marc que ho relata: «En sortir de l'aigua, va veure que el cel s'obria i una veu li deia «sé fuerte Mariano».