Gir a l'esquerra que adelanta la dreta

Aquests dies, s'ha celebrat el tan esperat debat de la nació que portàvem set anys esperant, crec que la celebració d'aquest, no respon a la voluntat de donar compliment al debat en si, més aviat, l'aprofitament polític per part de Pedro Sánchez d'estirar el cap, donant senyals de supervivència, davant un país submergit en un caos econòmic, amb uns índexs d'empobriment de la ciutadania, preu del combustible, electricitat, cistella de la compra, etc. És cert que el diagnòstic de la crisi econòmica és global, però no deixa de ser també cert que les teràpies, corresponen en la seva gran majoria als governs dels països afectats.

Sense oblidar-nos d'aquelles decisions incomprensibles, no pròpies d'un govern social comunista, com atallar la problemàtica de l'espionatge de programari Pegasus, destituint la directora del CNI, Paz Esteban, sense assumir cap tipus responsabilitat política, quan el mateix Pedro Sánchez, va ser espiat pel Regne del Marroc, d'aquí podria entendre's, el canvi abismal de passar Espanya a ser un fidel servidor d'un país estranger, justificant fins i tot la càrrega policial marroquina en la tanca de Melilla, on van morir 27 persones, com a menys, desperta una certa curiositat el conèixer el contingut dels enregistraments. També les cessions quant a l'increment en defensa, doblegant el pressupost i incrementat en la base de Rota els vaixells destructors, justificant el fet en l'ajuda a Ucraïna, quan els seus propis l'acusen de suport a l'OTAN i els EUA.

Aquests temes van ser exposats superficialment, però no debatuts en la profunditat que Unides Podem hauria d'haver exigit, tractant de passar de puntetes, per a no demostrar cap mena d'empipament i menys de retrets a Pedro Sánchez. Però tornant a l'oportunisme polític que abans esmentava, existeixen dos temes principals d'interès, perquè Pedro Sánchez acceptés el debat. El primer d'ells: la preocupació que desperten els resultats en les urnes del centredreta del PP, que va guanyant consecutivament totes les eleccions que es van celebrant: Comunitat de Madrid 2021, a tan sols 4 escons de la majoria absoluta; Castella i Lleó, en ple conflicte intern del PP, es guanyen les eleccions i com a fermall final les eleccions del juny passat a Andalusia, feu del PSOE durant molts anys, guanya el PP per majoria absoluta. Si als resultats abans esmentats, afegim les últimes enquestes, totes elles indiquen un extraordinari resultat a Alberto Núñez Feijóo.

El segon tema, menys important, però no deixa de ser preocupant per a una persona amb ambicions de poder, com és el cas de Pedro Sánchez, l'observar, com els seus socis de govern, Unides Podemos, estan immersos a capitalitzar l'espai de l'esquerra, amb l'única crítica que fan al PSOE, això sí, amb la boca petita, de no tenir informació dels grans esdeveniments polítics, fins i tot de les propostes que van portar al debat de nació. És igual, ells segueixen aferrats en les seves poltrones, conscients de la rendibilitat política que els aporta, quan no en el personal.

El desmarcatge amb Unides Podem de Yolanda Díaz, promovent un moviment polític que no partit polític, conegut com sumar, que pel que sabem, se centra en el buenismo del sentiment participatiu dels ciutadans en la política, que no responent a un projecte realista de govern. És l'esquerra simpàtica, amable, que escolta i dialoga, per descomptat, aquesta actitud no li fa molta gràcia a Pedro Sánchez. Al meu entendre personal, la posada en escena de Yolanda Díaz, em recorda la llegendària Evita Perón, amb tot el respecte a Eva María Duarte.

Tot això, provoca aquest gir a l'esquerra, com han titulat tots els mitjans de comunicació, presentant unes mesures econòmiques populistes, com la gratuïtat dels trens de rodalia, tenint en compte la precarietat en data d'avui del servei, tot això per la falta d'inversions en la xarxa ferroviària, que succeirà en incrementar els passatgers, quan en l'actualitat algun comboi de persones es troba abarrotat o les inversions previstes que mai arriben. L'esmentat em recorda, la gratuïtat de les autopistes, que tants conductors sofrim cada dia, amb cues interminables o el preocupant increment d'accidents, tot per una evident falta previsió.

L'esquerra mai s'assabenta o no es vol assabentar, que la gratuïtat algú l'ha de pagar i no es tracta de pujar impostos, més aviat, reduint ministeris, assessors, secretaries d'estat, direccions generals o quan no, viatjant en turista que no en un Falcón.

L'exposat justifica l'oportunisme de Pedro Sánchez, d'una banda, de capitalitzar l'espai de l'esquerra i l'altra, que no és menys, l'acontentar a Unides Podemos, perquè li garanteixin l'esgotar la legislatura, perquè de convocar eleccions generals, ara com ara no tindria cap possibilitat d'èxit, necessita arribar fins al final del mandat i solo el pot fer tenint contents als seus col·legues de viatge d'Unides Podemos. Mentrestant, Pedro Sánchez, es troba assegut fix al volant en el seu vehicle de la Moncloa, amb la mirada fixa en el retrovisor i el peu en l'accelerador, no sigui que en la pròxima recta (eleccions) la dreta li torni a avançar.