Intel·ligència artificial i realitat pràctica

És una evidència, fora del debat normal, que les tecnologies i els avanços científics, superen permanentment el món del dret, amb el que això suposa de descoordinació i efectes de tota mena, cap a una seguretat jurídica posada en dubte, no solament per variables personals dels que intervenen, com a actors d'aquesta, sinó per punts aliens com els que suposen referències emblemàtiques com internet, en totes les seves variables, evident, conseqüents i sobretot, massa vegades, no percebudes, malgrat la seva existència inapel·lable.

Suposo que es fa difícil relacionar el tema de la intel·ligència artificial i el món del dret, però ja són moltes les veus que veuen el fenomen com una realitat i com a part del nostre dia a dia i que ens condiciona molt més del que puguem sospitar, en el que és la nostra tasca diària, en les diferents variables d'aquesta. És cert que es fa complicat, inclús, definir el que parlem amb desacords al respecte i no seré jo el que doni resposta al tema, però el que és evident és que el que fa «la intel·ligència artificial» és donar respostes per prendre decisions en funció d'un raciocini, més o menys teledirigit, en funció de tota la instància que s'analitza.

En qualsevol cas, el fet objectiu és que el tema digital és un fet inapel·lable que va guanyant espais d'influència de manera accelerada, que pot fer que, més aviat que tard, parlem de «ciutadans digitals», mons paral·lels (metaversos), o drets nous als quals haurem de donar garanties si realment volem tenir un mínim control d'una realitat que ens pot superar, més aviat del que puguem pensar, des d'una visió objectiva i on els temps seran incontrolats des de tots els vessants.

Crec que seria el moment de fixar fronteres que protegeixin els nostres drets personals davant una realitat que no podem deixar de tenir en compte, així, la feina que ja es fa des d'estaments comunitaris, és un primer pas al qual ha de seguir altres que siguin capaços de convertir en llei moltes de les lògiques en negatiu que es veuran a l'hora de valorar la presència de la «intel·ligència artificial» en el nostre sobreviure diari.

És evident, a més, que la posada en marxa del tema no suposarà el fre per aquells que veuen portes obertes cap a la il·legitimitat i buscar fórmules delictives, com ja veiem cada dia, amb estafes emblemàtiques com els de les monedes digitals i les seves conseqüències per unes economies globals, amb més problemes del que poguéssim sospitar només fa uns mesos. Si baixem al món de la justícia, com referència obligada a l'hora de valorar les possibles connotacions del que esmento, la cosa també es fa ben complicada, especialment quan ja es parla de «jutges màquines» per resoldre temes en funció de l'ordenació que les mateixes poden acumular en cada cas, segurament superant la mateixa capacitat humana fins a cotes impossibles; fins i tot, el punt de referir investigacions fora de la mateixa realitat natural, pot imposar dubtes de difícil resolució, on la variable del «frau interessat» també pot tenir un rol indiscutible. No serà fàcil buscar seguretat respecte a tot el que esmento, però ben segur que si no fem ara el que és necessari, ens podem trobar en una manca de transparència que el que pot fer és col·locar-nos en una incapacitat de resposta evident.

També el tema que esmento té connotacions de caràcter polític, en el moment de la seva interpretació a l'hora de fer servir determinats mitjans, superant una qüestió tan emblemàtica com és «la valoració dels fets». És cert que a hores d'ara, existeix una opinió global de la «intel·ligència artificial», no pot superar la visió de la humanitat, entesa com a tal, ni es pot substituir el pes de la gent, a tots els nivells de responsabilitat, una altra cosa en la qual ens veiem superats, pel curt termini a l'hora de buscar respostes a qüestions que necessiten el seu treball d'anàlisi i discussió. El resum del qual parlo és ben complicat, perquè no és possible fixar una paràlisi de l'avanç de les tecnologies, però no estaria de més començar a ser conscients que serà necessari un debat públic al respecte, ratificant que entrem en una «nova era digital», on serà necessari fer esforços per garantir una visibilitat nova amb riscos insospitats propers a experiments cinematogràfics que tots hem vist i que ens han semblat impossibles encara que el comparatiu amb altres és ben real.