Rutes estiuenques patrimonials

Dies enrere a Tarragona I a Reus es va presentar el llibre El Patrimonio Mundial Cultural, Natural e Inmaterial de España, que la Asociación para la Difusión y Promoción del Patrimonio Mundial de España (ADIPROPE) i editat per Mc Graw Hill. A Tarragona l'acte cultural es va fer al Centre Tarraconense El Seminari i van participar Sofia de la Mata, exdirectora del Museu Diocesà, Francesc Marco-Palau, doctor en Història, Santiago Castellà, exvicerector de la URV, Xavier Climent, arquitecte i Ignasi Buqueras, president d'ADIPROPE. A Reus la presentació es va realitzar a El Círcol, que va estar representat pel seu vicepresident Joaquím Brufau, els ponents van ser els arquitectes Joan Figuerola i Maria Berasategui, actual regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Jaume Massó, historiador i arqueòleg i també va intervenir Ignasi Buqueras. Com estem en temps de vacances, ara vull parlar de rutes que les tenim molt prop i que val força la pena fer-les. La més propera és el monestir de Poblet. L'arqueòleg Joan Menchón escriu que és «una sabia y completa evolución arquitectónica de lo que es un monasterio cisterciense ... Como si de un manual de Historia del Arte se tratara, a lo bueno y mejor de la arquitectura de los siglos XII al XVIII ... es un monumento vivo ... el rezo y la meditación se imbrica con los muros de sillería ... el paisaje se mezcla con los viñedos, con los pueblos cercanos, con la vida y el sol mediterráneo. Vuelve a tomar sentido el lema de la Regla de san Benito: ora et labora».

L'any 1984, Espanya rep, per primera vergada, cinc nominacions com a Patrimoni Universal i entre elles hi tenim tres obres gaudinistes, el Palau Güell, el Parc Güell i la Casa Milà. L'any 2005 la Unesco –acrònim en anglès de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura– inclou cinc obres més de l'arquitecte reusenc: la cripta de la Colònia Güell, les Cases Batlló i Vicens, la fatxada de la Nativitat i la cripta de la Sagrada Família. Dues construccions emblemàtiques de Barcelona i de Lluís Domènech i Montaner també són universals, des de l'any 1995: el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau.

Les esglésies romàniques lleidatanes del Vall de Boí, dels segles XI i XII, aconsegueixen la seva nominació el 2000. Són nou esglésies: Sant Clement i Santa Maria de Taüll, Sant Joan i Sant Feliu de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Santa Maria de Cardet, Santa Maria de l'Assumpció de Coll, la Nativitat de Durro i Sant Feliu de Barruera. A més hi ha l'ermita de Sant Quirc de Durro. Hi ha més patrimoni romànic, però no està nominat.

L'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica compren el grup més gran de coves, abrics, pintures, roques i alguna balma d'art rupestre prehistòric del continent europeu, que va ser declarat patrimoni mundial l'any 1998. És una forma d'expressió, que ultrapassa el temporal i ens fa participar avui en la seva lectura i interpretació, com ja els hi va passar a artistes com a Pablo Picasso, Joan Miró o Miquel Barceló. Intervenen sis comunitats autònomes: Aragó, Catalunya, València, Regió de Múrcia, Castella la Manxa i Andalucía.

Una altre viatge possible és el del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido, que inclou el vall de la Pineta, les gargamelles d'Escuaín i el canó d'Añisclo, amb declaració compartida amb França, l'any 1997. El massís del Monte Perdido és la formació caliça més elevada d'Europa, amb un pic de 3355 metres en les cimes de les Tres Serols. Aquí tenim rutes destinades als excursionistes per pujar a les seves cimes o els senderistes que prefereixen caminar pels seus valls.

A prop també tenim l'arquitectura mudèjar d'Aragó que és un corrent estètic dins l'art mudèjar. La cronologia del mudèjar aragonès ocupa del segle XII al segle XVII i inclou més d'un centenar de monuments arquitectònics situats, predominantment, a les valls de l'Ebre, Jalón i Jiloca, on va ser nombrosa la població mudèjar i morisca, que van mantenir els seus tallers i tradicions artesanals. El mudèjar arquitectònic a Aragó adopta esquemes funcionals preferentment del gòtic cistercenc, encara que amb algunes diferències. És característic l'extraordinari desenvolupament ornamental que mostren les torres campanar, l'estructura és heretada del minaret islàmic: planta quadrangular amb matxó central entre els espais es cobreixen unes escales per mitjà de voltes d'aproximació. Sobre aquest cos se situa el campanar, normalment poligonal. També hi ha exemples de torres de planta octogonal.

Espanya té 49 nominacions Culturals i Naturals, de les quals podem gaudir sis per la seva proximitat. Quatre són patrimoni arquitectònic i dos són béns naturals. En definitiva, durant les vacances podem fer diverses activitats, entre les quals una opció magnífica pot ser escollir una d'aquestes rutes estiuenques patrimonials.