Diari Més

Tribuna

Ras i curt: és un espoli

Diputada de la CUP al Parlament de Catalunya

Creat:

Actualitzat:

Disculpeu si pensàveu que parlaria dels milions d'euros d'impostos que cada any l'Estat espanyol no retorna a la ciutadania dels Països Catalans. No parlaré d'aquest espoli, sinó d'un altre que també fa dècades que s'agreuja: el de l'aigua del riu Siurana que, a través d'una canonada soterrada, fa cap al pantà de Riudecanyes.

El 1935 la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre va atorgar una concessió d'aigua a la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes. Llavors no hi havia emergència climàtica i, per tant, tampoc la sequera extrema que estem patint. Però tampoc hi havia Costa Daurada, ni Port Aventura, ni el Complex Petroquímic...

La qüestió és que aquesta «concessió» ha acabat comportant –dades de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) del 2016– que el 80% de l'aigua del pantà de Siurana sigui transvasat al de Riudecanyes, fent que el riu no acostumi a arribar ni a Poboleda, que és el poble més proper.

La conseqüència no sols és que el riu no baixi –fent impossible el manteniment dels ecosistemes fluvials–, sinó que fins i tot, ara mateix, els ajuntaments que s'abasteixen d'aigua del pantà de Siurana no saben si podran aguantar tot l'estiu i ja porten des del juliol amb restriccions en el proveïment d'aigua.

El nivell mitjà dels embassaments a Catalunya és del 46,5%. Avui dia el pantà de Siurana està al 13,71%, segons dades de l'ACA. La mateixa ACA que és l'autoritat que el juny va determinar que enguany el pantà de Riudecanyes podrà obtenir 6,6 hectòmetres cúbics d'aigua del pantà de Siurana.

La mateixa ACA que és l'òrgan públic que ha de fixar el cabal mínim del riu per assegurar que porti una quantitat mínima d'aigua fins a la seva desembocadura, i que no mori en una canonada que s'emporta l'aigua cap a Riudecanyes.

La mateixa ACA que, a petició de la CUP, té la responsabilitat de liderar la Taula del Siurana, un espai on resoldre la situació endèmica que viu el riu, però que des de l'any 2018 no ha realitzat ni una desena de reunions. La darrera, el desembre del 2021, l'ACA fixà un cabal mínim de 37 litres/segon, amb el vot contrari de les entitats ecologistes, els ajuntaments i el Consell Comarcal del Priorat, perquè és completament insignificant tal com demostra la situació actual del riu.

I és que, un cop més, una Taula per resoldre conflictes no permet escoltar ambdues parts i trobar una solució d'acord amb l'interès públic i la legislació. Només serveix perquè la Generalitat defensi directament els interessos d'aquells que utilitzen els recursos naturals del nostre territori per a fer negoci. Ben bé el mateix que passa amb la Taula de Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona.

Des d'aquell 2018 l'ACA no ha pres cap mesura per resoldre l'espoli del riu Siurana, i la problemàtica s'ha agreujat. I el més greu, des d'aquell 2018 la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes no sols no ha mostrat la seva predisposició a poder parlar sobre aquesta problemàtica, sinó que s'ha dedicat a perseguir judicialment a representants de les entitats ecologistes, que són les que han fet possible posar aquest debat en l'agenda pública.

Unes entitats que, precisament, són les úniques que fins al moment han presentat una proposta de resolució del conflicte, avalada per la mateixa Plataforma en Defensa de l'Ebre, Ecologistes en Acció i el GEPEC-Ecologistes de Catalunya. Una proposta que garantia un cabal mínim, la recuperació de l'ecosistema, l'arribada del riu Siurana a l'Ebre, l'ús d'aigua per a la població de la riba del riu i també per als conreus que actualment s'abasteixen del pantà de Riudecanyes... però és clar, aquesta proposta passava perquè l'ACA –altre cop- i els ajuntaments del Baix Camp afectats fessin els deures que fa dècades que no fan, perquè l'aigua de Riudecanyes els hi surt a preu de saldo. No és casualitat que els partits que manen als consells comarcals i als ajuntaments afectats i beneficiaris, i a la Generalitat, són els mateixos. Així doncs, no sorprèn la posició d'aquests darrers, l'immobilisme i la influència política per poder continuar perpetuant aquest espoli.

Fins quan?

tracking