França s'escriu amb «f» de ...

Sabíeu que els gats també ploren, s'estressen i es deprimeixen? Jo penso que també tenen ànima, malgrat que els teòlegs ho neguen. Després de tot, al segle XIII, per exemple també negaven que la dona en tingués d'ànima. Resulta que a un concili provincial de Macon, a França, es va discutir si la meitat de la humanitat en tenia. Sort hi hagué que un intel·ligent pare conciliar, un franciscà, va trobar el desllorigador: «I creuen els estimats pares que Déu hauria acceptat encarnar-se en un ésser sense ànima? Maria, la Mare de Déu, no va ser l'excepció, sinó la regla!». I, afortunadament, aquí es va acabar la discussió. Això bé a tomb del fet que l'altre dia em vaig trobar a Mixeta, Kedi i Boni fetes unes Magdalenes. Vaig preguntar què els hi passava i em mostraren l'exemplar que acabava d'arribar a casa de la Marianne, una de les millors revistes franceses sobre política, amb magnífiques seccions d'opinió. Jo no l'havia vist encara i elles havien llegit un seguit d'articles sobre l'educació que les havia deixat en aquell estat. Vaig llegir-lo i em van venir a la ment dues coses: la primera, que els    gats són molt intel·ligents (podeu comprovar-ho si n'adopteu un dels molts que acullen a l'Associació Vallsgat, adreçant-vos a adopcionvg@gmail.com) i la segona fou aquella dita castellana que diu «Cuando veas las barbas de tu vecino pelar, pon las tuyas a remojar». Això de les barbes està justificat pels esmentats articles de la Marianne, arran de la publicació dels darrers resultats del Batxillerat, que era gairebé el vaixell insígnia del sistema educatiu francès. Aquests resultats mostraven el desastre que significa rebaixar els nivells d'exigència a l'ensenyament. A banda d'una munió de faltes d'ortografia, es revelava la incapacitat dels alumnes a la prova reina que, en un període de quatre hores, consisteix a desenvolupar un tema. Es manifestava una paorosa manca d'habilitat per a argumentar i oferir un discurs coherent. La revista atribuïa aquesta catàstrofe al fet que a França s'hagi bandejat la Filosofia de l'ensenyament i reflexionava que aquesta era una de les causes. La Filosofia (no la Història de la Filosofia) és una eina imprescindible per a tenir un pensament ben moblat. Indicava també que, havent sacrificat la Filosofia a les assignatures tècniques, aquestes darreres se'n ressentien i considerava que, si no ets capaç de tenir un raonament ben estructurat, tampoc ets capaç de solucionar els problemes que et plantegen les Matemàtiques, la Física, la Química o la Informàtica.

Tot plegat, insistia la revista, anava acompanyat d'una pèssima redacció i la Marianne deia que això es deu al fet que cada cop es llegeix menys i que no n'hi ha prou que els alumnes llegeixin quatre llibres a l'any per obligació. L'hàbit de la lectura acostuma a l'ésser humà a un redactat correcte i amb sentit, que no es pot adquirir mitjançant les pantalles. També l'acostuma a l'encertat ús de l'Ortografia i de la Sintaxi.

La revista entrava en altres consideracions i afirmava que l'intent de dissimular el fracàs escolar rebaixant els nivells, fracàs que tard o d'hora apareixia amb tota la seva força. Recordava que als anys vuitanta del segle passat només un 25% de l'alumnat aconseguia superar totes les proves del Batxillerat, mentre que ara ho fa el 80%, fet que la revista qualificava de «maquillatge enganyós»,    tot afegint que era un error adoptar mesures com les proposades de modificar les normes ortogràfiques. El cop de gràcia era la constatació que, si el Batxillerat es va implantar a França l'any 1801, el 2022 ningú superaria les proves d'aquell any. Solucions? El mateix ministre del ram en suggeria vàries: assolir, ja des de la Primària, un bon domini de la llengua; recuperar les Humanitats en el sistema educatiu;    i elevar el nivell d'exigència, argumentant que això de passar de curs amb diverses assignatures suspeses, desmoralitzava als alumnes estudiosos, ja que si passes igual, per què cal esforçar-se? I, finalment, potenciar la Formació professional (sense deixar de banda les Humanitats) per aquells alumnes que se senten més atrets pels oficis, tan necessaris en tota societat justa i ben organitzada. Acabaven les reflexions amb la trista constatació que «França» pel que fa al sistema educatiu s'escriu amb la «f» de «fracàs».

Entenen ara perquè ploraven les mixetes i allò de les barbes?