Creix la fam i sobra menja

Els experts manifesten que l'agricultura, la ramaderia i la pesca produeixen aliments per a tota la humanitat. Malgrat això, la inseguretat alimentària no deixa d'augmentar. Afecta a més de 300 milions de persones segons els darrers càlculs de l'ONU. D'aquestes, 750.000 tenen el risc de morir de fam aquest mateix estiu. Mai hi havia hagut tantes persones en aquesta situació tan crítica i mai, a la vegada, s'havien produït tants aliments. Segons la FAO, si dividim el conjunt d'aliments que produeixen les explotacions agropecuàries i pesqueres entre tota la població mundial, cada persona rebria 3.000 calories, 85 grams de proteïnes i 90 de grasses al dia, més que suficients per satisfer les seves necessitats. Prop de mil milions de persones no guanyen el suficient per alimentar-se correctament, mentre que, per un altre costat, un terç dels aliments que es produeixen no es consumeixen: es tiren. Els càlculs amb l'àpat rebutjat es podria alimentar a dos mil milions de persones. Cada any, el doble de les desnodrides. Està clar que la distribució és molt deficient i la pobresa causa estralls.

Les causes d'aquesta realitat sempre han estat les mateixes, però actualment, es veuen agreujades pels conflictes socials i polítics, els dos anys de pandèmia, la crisi climàtica, els colls de botella en les cadenes de subministrament i la guerra d'Ucraïna, que ha disparat el preu de l'energia i ensotat les exportacions de cereals i fertilitzants. Els experts diuen que estem davant d'una tempesta perfecta, que ha disparat els preus dels aliments més d'un 23% i que els governs no poden capejar. Els països que tenen més diners, com és el cas d'Algèria i Nigèria amb els hidrocarburs, tampoc poden. Els seus governs són incapaços de prendre decisions adequades i portar-les a la pràctica de manera correcta. Ara vivim a escala global situacions imprevistes, que si afegim la ineficàcia gestora dels governs, per un costat, i la manca dels recursos energètics, per un altre, ens porten a un desconcert general.

Els economistes del Banco Mundial Carlos Arteta i Sergiy Karyanennko afirmen que «el empeoramiento del hambre y la malnutrición tendrá consecuencias adversas inevitables a largo plazo (...). En los paises que más sufren la inseguridad alimentaria y la violència, se dispararà el descontento social». La FAO i el Programa Mundial de Alimentos alerten de que la situació és crítica en molts països. «Unos 49 millones de persones de 46 países están este verano en riesgo de padecer hambre severa». Són els països de sempre: Etiòpia, Somàlia, Sudan del Sud, Iemen, Nigèria, i Afganistan, però també Kènia, Sri Lanka, Madagascar, i Zimbabue, a més dels països del Sabel i el golf de Guinea.

Els experts de la Red Global contra la Crisis Alimentaria exigeixen un esforç global i coordinat, sobretot en els països més pobres, per reduir el deute, augmentar la vacunació, contra la covid, invertir en recursos hídrics que pal·lien la crisi climàtica, millorar l'agricultura i la protecció social. A més és necessari passar d'una agricultura industrial i globalitzada, basada en monocultius molt intensius i extensius, a una més local i diversificada.

He volgut escriure sobre aquest tema tan vital, gairebé de primera necessitat, que és una trista realitat a molts habitants d'aquest món, cada vegada més deshumanitzat. Els que tenim la sort d'haver nascut en països desenvolupats i no patim aquestes circumstàncies, també hem de reflexionar i ser conscients que creix la fam i sobra menja.