De Di Stefano al 17-A: l'eterna tragicomèdia de la consiració

Per una barreja de morbositat, de necessitat d'un enemic exterior que ens converteixi en acusadors en lloc de responsables, les grans conspiracions es van transmetent de generació en generació quallant les narratives identitàries. De petit, n'estava convençut de dues: des de Madrid impedien que Barcelona els guanyés en més matrícules de cotxes. Ni cal dir la del robatori del fitxatge d'Alfredo Di Stefano per Barça. Al respecte, sembla quedar clar i català que el crack argentí tenia fitxa en dos clubs –el River de Buenos Aires i el Millonarios de Bogotà–, que el van vendre respectivament al Barça i el Madrid. En una decisió salomònica, les autoritats d'aleshores va decidir que la saeta rubia alternés temporades en un i altre club, a la qual cosa va renunciar el Barça.

Una altra conspiració també apresa de xiquet afirmava que, per descatalanitzar-nos, Franco fomentava les immigracions. Una versió actual se les hi ha amb els de procedència sud-americana i, per tant, de llengua hispànica castellana. Els addictes a aquestes llegendes negres victimistes nostrades tenen per costum dir «espanyol» en lloc de «castellà»; quan a la Constitució i l'Estatut aquesta és l'única designació.

La perfecció de la narrativa de la conspiració en ple procés la va elaborar l'escriptor mediàtic Alfred Bosch, jugant frívolament amb l'antagonisme clàssic de la Lliga: el món de l'IBI de Madrid és el de la llotja del Bernabéu. Els àrbitres que ens xiulen en contra s'assemblen al Tribunal Suprem. El que es deixa de dir és el contrast entre la convicció de victòria merengue i el derrotisme culer; entre un Florentino que governa i un heretat Barça apropiat per les vaques sagrades del bastidor. Segurament és més club de socis –dins d'un presidencialisme– el Madrid que el Barça després de la necessitat de buscar «palanques econòmiques –entre els compradors, el gran titellaire rasputín Jaume Roures, l'empresa del qual Orpheus Media ha comprat el 24,5% de Barça Studios. Roures es formà a TV3 per acabar fundant la Sexta, la que tant es nodreix de Villarejo...

Hem alternat la comèdia del futbol, just i necessari esbarjo en activa i en passives amb les tragèdies, capgirades parcialment, en les migracions. Per tragèdia que recordem, quan en fa cinc anys, la dels atemptats islamistes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. Tragèdia que ja al seu moment fou desplaçada per l'eufòria fantasiosa dels «tres mesos de tempestes» del «tenim pressa»... Tragèdia on immediatament salta la creença en la conspiració que assigna al CNI participació en el 17-A. Ni el capsigrany de Puigdemont ni la noia de la papallona groga fan cas de l'autoritat moral i policial d'una de les persones més íntegres i més decebudes, el Major Trapero dels Mossos: «L'ajuda més lleial que vam rebre va ser del CNI». «No tinc indici de cap teoria conspiratòria».