Ciutadans planetaris

Ens pot agradar més o menys, però la realitat objectiva ens posa, sense cap dubte, en un model realista on cada cop més ens convertim en «ciutadans globals», és a dir, no ens podem amagar en un sentit singular, sinó que ens veiem transportats cap a una nova situació, on tot el que passa al món, ens afecta directament en el nostre dia a dia, fins a conseqüències insospitades i mai previstes.

Certament, el marc d'interdependència és avui un fet que no es pot obviar a l'hora de fer qualsevol definició de futur del que serà el nostre demà ben a curt termini, així, exemples emblemàtics recents, com la crisi sanitària o la situació bèl·lica, són fets que modificaran el nostre demà de manera directa; podem obviar la situació i pensar que a nosaltres no ens afectarà, però la crua evidència posa de manifest que cada cop més, el món s'anirà igualant, el que farà que es produeixin renuncies pels que fins fa poc estaven assentats en un «primer món» aliè a la situació de crisi permanent que es produirà al nostre entorn.

Què lluny queda, si realment fem una anàlisi amb seny, la frontera inassequible que pensàvem disposar, avui la situació es fa més general i així, les influències exteriors les notarem de manera directa en els preus, les restriccions comercials, la inseguretat, i sobretot, el que és més evident, una limitació a la nostra llibertat que podíem pensar que era inatacable.

Segurament, per part d'alguns, encara es pot creure que s'és autosuficient i que, per tant, té poc a veure el que passa fora, però això aviat quedarà com una «utopia» que es veurà sobrepassada per una quotidianitat que ens superarà i ens posicionarà en un marc on tot anirà canviant.

Des d'una lectura individualista, què lluny queda aquell concepte de «supremacia» respecte a altres conciutadans globals, als que veiem com «persones de tercera» i de les que assumien, sense cap rubor, la seva supervivència en una negativitat difícil de canviar.

Ara que ja comencen a discutir de fets com la «sobirania energètica», on en cap cas som autosuficients, es donarà l'aterratge social per uns drets que es veuran condicionats, un futur compartit mundialment, uns preus desbocats i, en definitiva, una nova realitat que ens farà meditar més en «sobreviure» que en anhelar «viure millor» amb el que això suposa de nova evidència.

El cert és que tot el que esmento no és fàcil d'assumir, i que moltes vegades volem obviar, sense preocupar-nos, però no seria aconsellable seguir per la línia d'amagar els fets, que tots ells sumats ens portaran a una societat on el sacrifici personal tornarà a la primera línia de supervivència, a la que ens haurem d'adaptar si no volem que ens passi per damunt.

Ser «ciutadans planetaris» també hauria de comportar esperances, si el que fem és assumir el nou model, i així podem deixar de costat misèries globals, que avui podem veure com normals i que serà necessari superar per buscar objectius comuns en tots els nivells, en els que ningú hauria de ser aparcat en funció de la seva procedència.

També termes com «classe social» es veuran modificats en aquesta via d'anar igualant a la gent, i aquí, de segur, que es donaran noves complicades de conduir i conflictes d'interessos als quals s'haurà de donar sortida. En tot cas, el que s'apropa és una fórmula nova que s'haurà de gestionar des de la transparència, el compromís i la visió ampla per fer possible la readaptació que ens espera.