«Okupació il·legal»

Vagi per davant, per a evitar l'aprofitament que pugui justificar l'«okupació» il·legal, que aquest article d'opinió no fa una referència, ni és la seva voluntat, a aquelles ocupacions que tenen una relació directa amb les propietats d'entitats financeres o fons d'inversió immobiliàries, ja que aquests han de tenir un tractament especial de col·laboració amb l'administració de l'estat, facilitant lloguers socials sempre que es pugui justificar la seva necessitat o, quan no, tenir els habitatges adequadament protegits. Serveixi, com a exemple, aquells ciutadans que en el seu moment van adquirir una propietat mitjançant una hipoteca, d'acord amb uns ingressos solvents, ingressos que amb el temps han pogut ser perjudicats, en la majoria de casos per causes laborals, ocasionant no poder atendre les quotes hipotecàries corresponents. Aquest article té una relació directa amb l'«okupació» il·legal d'habitatges particulars, que afecten directament els seus propietaris i, quan no, a la convivència ciutadana.

A ningú se li escapa les notícies que cada dia apareixen en mitjans de comunicació, amb referència a la pràctica il·legal de l'«okupació»: baralles familiars a Alacant per ocupar un pis mentre el difunt encara continuava dins del domicili; la batalla de dos ancians de Fuenlabrada per a recuperar el seu habitatge; clans que gestionen l'okupació de domicilis, previ pagament d'importants sumes de diners; etcètera. Sense anar més lluny, serveixi com a exemple els fets esdevinguts fa algun temps d'alteració en la vida comuna dels veïns en el municipi de Roda de Berà, culminant amb una resposta ciutadana exemplar en el seu plantejament i execució, sortint al carrer en una manifestació pacífica, demanant un canvi de la llei, més mesurades per a pal·liar la greu situació que provoca l'«okupació» il·legal alterant la convivència dels veïns.

L'«okupació» il·legal és un gravíssim problema que afecta cada vegada més als ciutadans i a la convivència veïnal. Davant aquesta situació lamentable, el govern d'Espanya de Pedro Sánchez es posa de perfil, mirant cap a un altre costat, evitant un debat parlamentari que posi damunt de la taula la realitat de les xifres i els fets, és clar que els interessos electorals poden perjudicar en la necessària adequació de la llei als fets lamentables que sofreixen els propietaris. Potser Pedro Sánchez té encara present les paraules del llavors vicepresident Pablo Iglesias, quan assegurava que no existia cap mena de problema amb l'«okupació» il·legal, que era un tema que el capitalisme defensor de la propietat privada s'havia tret de la màniga, pretenent, així, despistar a aquest club en què es troba ell, amb la seva luxosa mansió fortament vigilada.

El ministeri de l'Interior reconeix que les «okupacions» d'habitatges van créixer un 18% a Espanya, comptabilitzant-se 13.389 casos fins a setembre de 2021. Catalunya continua encapçalant les comunitats autonòmiques, amb 5.689 «okupacions», representant un 42% del total, quadruplicant el de la Comunitat de Madrid, amb 1.282 casos, i triplicant a Andalusia, amb 1.994 casos. Potser, el motiu es troba en elbonisme de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, portant la seva experiència a tallers municipals sobre cursos de «okupació» per a joves, sota el títol de: «taller d'alliberament d'espais». Això d'alliberament no respon precisament al final de llibertat, molt més tot el contrari.

Mentre formacions polítiques es queden de braços plegats davant el gravíssim problema de l'«okupació» il·legal, uns altres han portat al Congrés dels Diputats una proposició de llei orgànica per a evitar l'«okupació» il·legal, com el PP deFeijóo. Entre les mesures de la iniciativa parlamentària del PP està el desallotjament de manera immediata, en el cas que la situació sigui de flagrant delicte, en 24 hores per part de la policia; la recuperació del delicte d'usurpació de béns immobles, amb penes de presó de tres i cinc anys; la impossibilitat que puguin empadronar-se els «okupes», així com de tenir accés a determinats beneficis; endurir les penes en el cas que es tracti d'accions mafioses; habilitar a les comunitats de propietaris com a persones jurídiques per a poder iniciar el procés de denúncia; i que els ajuntaments puguin tramitar el desallotjament.