Josep Tarradellas i Salvador Illa

«Vostè no és ningú.» Som el juny de 1977, el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, rep al president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas. Exasperat perquè Tarradellas no cedeix en la seva determinació de restablir la Generalitat com a Govern autònom de Catalunya, el president Suárez li etziba aquesta frase demolidora: «Vostè no és ningú». En efecte, un era el president del Govern d'un país europeu, amb totes les atribucions que se n'emanen, Tarradellas no tenia res, res tret de quelcom molt important en política, allò que els romans anomenaven autoritas. L'autoritas, l'autoritat moral. De fet, Suárez es reuneix amb Tarradellas perquè compta amb els informes favorables que han fet prèviament els seus emissaris, que s'han reunit amb Tarradellas al seu domicili francès de Clos Mosny. Queden colpits per l'austeritat amb la qual viu el president i la seva família, però també per la dignitat que emana i del seu sentit del realisme polític. «Malgrat que la casa no tenia cap sistema de calefacció i que feia un fred de mil dimonis -deia un informe- la sopa del dinar es va servir amb la solemnitat que devia haver-hi al Palau de Versalles». Dignitat, autoritat moral i sentit de la realitat a partir de la correlació de forces real, això és el que representa el president Tarradellas. I vet aquí que l'home «que no és ningú» aconsegueix el que semblava impossible: reunir-se amb el president Suárez i amb el Rei d'Espanya i acordar el restabliment de la Generalitat, única institució de l'època de la República que es recupera legalment durant la transició. Chapeau.

De Tarradellas sempre m'ha impressionat també una altra cosa: el seu rebuig a les manifestacions exaltades, però buides de contingut i de realisme polític a les que, segons deia, «sempre hem estat tan aficionats els catalans». Ell mateix va viure en primera persona «l'absoluta follia» que es va produir el 6 d'octubre de 1934 quan el president Companys, atiat pels sectors més radicals del nacionalisme, es va rebel·lar contra la legalitat republicana, el que va comportar la pèrdua de l'autogovern i la condemna del Govern català a reclusió. «Mai més -deia el president Tarradellas- hem de tornar a patir un altre 6 d'octubre».

Tanco un moment els ulls i em concentro en meditar sobre què pensaria Josep Tarradellas (que durant molts anys va ser secretari general d'ERC) dels dirigents independentistes que a partir de 2012 van «petar-se» la Constitució, l'Estatut, van menystenir a més de la meitat del poble de Catalunya i van saltar-se la legalitat democràtica, però els obro immediatament perquè no vull passar una mala estona i, sobretot, perquè vull respectar la memòria de Josep Tarradellas, possiblement l'únic president de la Generalitat amb sentit d'Estat que hem tingut mai.

Dic tot això perquè, vull subratllar-ho amb tota claredat, com a diputada al Parlament per Tarragona he pogut copsar de primera mà com Salvador Illa actua políticament amb el mateix rigor i la mateixa determinació que el president Tarradellas. Igual que ell, Salvador Illa no perd ni un minut en recriminacions, insults o essències presumptament patriòtiques i es concentra en resoldre els problemes dels catalans i catalanes d'acord amb el sentit de la realitat que, d'altres, semblen haver abandonat fa temps.

El més senzill en política és situar-se en una zona de confort contemplant alegrament com els teus adversaris es dediquen a ensorrar la seva pròpia causa. L'autèntic lideratge passa per prioritzar el que és important per al país encara que això vagi en contra dels teus interessos com a partit. És el que acaba de fer Salvador Illa, quI s'ha ofert a negociar els pressupostos de la Generalitat amb el Govern del senyor Aragonès perquè Catalunya necessita, certament, uns pressupostos, uns bons pressupostos. És exactament el que hagués fet, n'estic segura, el president Tarradellas. És el que no ha fet el senyor Aragonès, qui ha menystingut aquesta voluntat d'acord del PSC, el partit que va guanyar les eleccions, per tornar-se a posar en mans de la CUP, un partit que es defineix a si mateix com a antisistema i que es dedica darrerament a assegurar que és «oposició total» a l'actual Govern de la Generalitat. I així han anat les coses aquests darrers 10 anys...

«El forat que ha obert vostè només pot comparar-se al dels alemanys a la línia Maginot. Ha fet vostè el treball d'un tanc». Això és el que li va dir José María Gil Robles (líder de la dreta de l'època) al president Tarradellas un cop tancat l'acord per restablir la Generalitat. És un dels homenatges més brillants que he pogut llegir mai, subscrit a més per algú que està a les teves antípodes polítiques. Tenia, al damunt, la virtut de ser real. «El coratge s'ha de demostrar en els moments difícils, quan tot és contrari. Als moments de victòria s'ha de ser especialment humil i no perdre mai de vista que Catalunya som tots, també aquells que no creuen en ella, però que treballant i lluitant per al futur dels seus fills contribueixen al progrés de Catalunya. Fer l'inrevés és el camí segur d'un nou 6 d'octubre». Per això, Josep Tarradellas va ser un magnífic president i, exactament pel mateix, Salvador Illa serà el president de la Generalitat que necessita ara el poble de Catalunya, tot el poble de Catalunya.